Homenatge a Joan Salvat-Papasseit

Safareig, Caldes de Montbui

Res no és mesquí

ni cap hora és isarda,

ni és fosca la ventura de la nit.

I la rosada és clara

que el sol surt i s'ullprèn

i té delit del bany:

que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. 

Joan Salvat-Papasseit

(16-5-1894 / 7-8-1924)

Res no és mesquí (fragment)

Homenatge a Joan Brossa

LAI

- Té nas,

boca, braços

i cames.

Tria una part.

- Els ulls.

Joan Brossa

Tal dia com avui de 1919 va néixer Joan Brossa a la ciutat de Barcelona. Celebrem-ho!

L'eloqüència de la roca

     Element que forma part d'una instal·lació artística ideada per Jordi Benito al Parc de Ponent de Granollers. La partitura és una composició de Carlos Santos.

La veu que desitjo és la veu de l'àngel,

la paraula muda,

la tendresa del silenci,

l'eloquència de la roca.

Antoni Tàpies

La veu desitjada (fragment)

Al batec del poema

Presentació del llibre de poemes Blau argila d'Esperança Castell a l'Ateneu Barcelonès

Tornar al temps de cada dia,

tornar al batec del poema.

Esperança Castell

Massa coses (fragment) 

dins Blau argila

Calaixos secrets

Vil·la Joana, Museu Casa Verdaguer

Té un poema amagat

De petit va amagar totes les pedres verdes

que cercava amb amor per les platges ardents

als calaixos secrets de l'armari de l'avi

o al fons del safareig, com joies submarines.

Amagava en el llit el fred de les espines

i al trinxant amagava els llapis i els papers.

De gran va fer el mateix, més o menys el mateix,

amb coses més selectes i amagatalls més dignes.

Eduard Sanahuja

La neu més blanca

La neu

Prendré un bon grapat

de la neu més blanca

i la guardaré

dintre d'una capsa.

Quan vingui l'estiu,

que fa calorassa,

la neu em podrà

refrescar la cara!

El meu amic diu

que la neu no es guarda,

que sols trobaré

la capsa mullada.

Això no m'ho crec!

Ves, com s'ho faria!

Tancant bé la capsa,

com s'escaparia?

Joana Raspall

La llum més pura

L'hivern és just, restitueix la llum

al seu límit més pur,

mescla presència i oblit al cor de les donzelles

i ens incita quietament a la tendresa.

Miquel Martí i Pol

Et dono el cant

Et dono el cant

Et dono el crit que fuig de mi cada alba,

quan m'inclino a la terra i faig un pas,

els pensaments inquiets, les pregàries

que adreço als déus, a l'aigua i als sembrats.

Et dono el bell silenci de la casa

i el dring suau dels fils que hi ha al terrat,

les flors que s'agenollen a les tanques

i el vent que lentament les fa gronxar.

Et dono també el cant que neix de l'ànima,

i la veu que el teu cos va acaronar,

però no et donaré el meu nom, l'essència

del que sóc i vaig sent, ni el llarg combat.

Josep Tero

Amb pas silenciós

amb pas silenciós

camina el cor.

el risc ens ha sorprès

tremolant de misteri.

l'alba ens duia

la lleu seguretat de la llum.

Francesc Garriga Barata

Dins Entre el neguit i el silenci

I diré versos vermells

Em vestiré

Em vestiré amb ratlles grogues

i diré versos vermells,

retallaré les novel·les

i les cosiré a la pell. 

Duré sons a les butxaques

i uns quants pètals als cabells

i el vestit serà de terra,

tindré a les mans molts batecs,

els regalaré amb somriures

i una tija sempre verda

a qui s'arreli al cel net.

I no caldrà cap moneda,

i no caldrà signar res.

Rosa Maria Arrazola

I un mot, llibertat!

Aurigues de Pau Gargallo, Estadi Olímpic Lluís Companys

Junts érem U en la immortal sendera,

L'alè indivís, el vent que venta l'era,

I un mot, el Mot, era el parlar comú.

Serf de la llum i lliberts per l'espera,

Forts en el fort i assetjats per Ningú,

Ens ombrejava una sola bandera.

J. V. Foix

Dèiem: La nit!... (fragment)

Dedicat A Carles Riba

Entre vers i vers

Carrer del Portalet, Granollers

CARRER

Entre vers i vers
hi ha un carrer per a vianants
on els ulls avancen i reculen
amb petjades tranquil·les.
S'aturen a l'aparador
d'un mot amplíssim,
reben el raig lluminós
d'una metàfora
o bé cauen, com dues
monedes vives, en el barret
d'un somni rondaller. 

Entre vers i vers

un carrer estret

antic com la mirada.

Cèlia Sànchez-Mustich

Destí

Carrer a Canet de Mar

Mentre el poble dorm,

a l'espera quallada del silenci,

el vent ens sobreviu.

Al matí sonen alegres en el mercat

les notes intrèpides d'un acordió.

Esperança Castell Rodriguez

Destí, dins Negre i fil

Memòria invisible de l'aigua

Font, Caldes de Montbui

Cap sofriment, quan es venç, no és inútil:

la lluna l'inscriu en la pell

i en la memòria invisible de l'aigua. 

Esperança Castell Rodríguez

Revolt (fragment) dins Negre i Fil

Els carrers sempre seran nostres!

Hem viscut dies plens d'emocions, d'il·lusió, de neguit, de tristesa, d'indignació, de força, d'esperança... Han estat emocions compartides. Aquests dies hem esdevingut un sol poble. 

La mateixa sort

ens uní per sempre: 

el meu poble i jo.

Salvador Espriu

El meu poble i jo (fragment)

Deixar que el fil es torci

SiO2, fragment de l'obra tèxtil de Cecília González exposada al Museu Etnogràfic de Ripoll

ENLLÀ

Traspassar el límit,

els sentits desperts, 

tornar a començar, 

deixar que el fil es torci,

transgredir.

Combat inacabable de la consciència. 

Esperança Castell Rodriguez

dins Negre i Fil

Somnis i miratges

Safareig, Caldes de Montbui

Cap secret no ens és secret

perquè amb les mans hem sabut conjurar el malastre.

Tot allò que hem volgut ser

ara els senyals a la pedra ens ho anuncien,

veu de tots; càlida veu,

fonda complanta de somnis i miratges,

amb el cor ple de delit

escoltarem novament la veu dels oracles. 

Miquel Martí i Pol i Lluís Llach

Lentament comença el cant (fragment) dins Un pont de mar blava

Ja les podeu fer ben altes

Les fogueres de Sant Joan

Ja les podeu fer ben altes,

les fogueres aquest any:

cal que brillin lluny i es vegin

els focs d'aquest Sant Joan.

Cal que es vegin de València,

de Ponent i de Llevant...

I en fareu també en la Serra
perquè els vegin més enllà...

i el crit d'una sola llengua

s'alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de Llibertat!

Joan Maragall

Els peus d'un noi

A l'inrevés

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja

frenètica d'agost, els peus d'un noi

caragolats al fil del trampolí,

l'agut salt de llebrer que fa l'aroma

dels lilàs a l'abril, la paciència

de l'aranya que escriu la seva fam,

el cos amb quatre cames i dos caps

en un solar gris de crepuscle, el peix

llisquent com un arquet de violí,

el blau i l'or de les nenes en bici,

la set dramàtica del gos, el tall

dels fars de camió en la matinada

pútrida del mercat, els braços fins.

Diré el que em fuig. No diré res de mi.

Gabriel Ferrater

Dies i astres

Representació de Júpiter, Castell de Montesquiu

Els dies de la setmana i els astres celestials

Dilluns per estrenar la setmana.

El dia ancestral de la Lluna

ens empeny cap al dimarts,

que és el dia del planeta Mart.

Arribem al dimecres,

Mercuri apareix faci calor o fred,

Júpiter ens porta el dijous agafat del bracet

i divendres ve amb Venus en secret.

Isabel Barriel