18 de desembre del 2017

I diré versos vermells


Em vestiré

Em vestiré amb ratlles grogues
i diré versos vermells,
retallaré les novel·les
i les cosiré a la pell. 
Duré sons a les butxaques
i uns quants pètals als cabells
i el vestit serà de terra,
tindré a les mans molts batecs,
els regalaré amb somriures
i una tija sempre verda
a qui s'arreli al cel net.

I no caldrà cap moneda,
i no caldrà signar res.

Rosa Maria Arrazola

10 comentaris:

  1. Bonic poema i que no hi falti el groc, a les flors!!!
    Bona nit, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que el groc ens acompanyi. Omplim les urnes de groc aquest dijous.

      Elimina
  2. M'apunto a fer realitat aquest poema... molt bonic, molt apropiat i molt musical. Gràcies Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una gran troballa, la Rosa Maria Arrazola. És un poema molt visual.

      Elimina
  3. Rosa arrelada a la terra
    amb el cor ben ple d'anhels
    vol la pau i no la guerra
    al seu cel tan ple d'estels.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonic, és un petit poema de Nadal.

      Elimina
  4. Quina flor estranya, semblen fanalets. És preciosa!
    Un poema molt adient, no coneixia a la poeta.
    Bon Nadal, Consol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, semblen fanalets, no sé el seu nom. Bon Nadal, Glòria.

      Elimina
  5. arribo tard però ha valgut la pena ( arribar-hi) molt maco el poema et desitjo unes molt bones festes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfreelang. Bon Nadal i bones festes!

      Elimina