Anar d'un fil

Museu del Ter, Manlleu

L'antiga fàbrica tèxtil de Can Sanglas avui s'ha reconvertit en el Museu del Ter a Manlleu. En les seves parets he trobat escrites aquestes dites:

Anar d'un fil

De fil prim és teixida la nostra vida

Estirant fils se'n treu l'entrellat

S'aguanta per un fil

El fil ben filat dóna el drap doblat

Segur que vosaltres me'n sabreu dir moltes més, són les següents:

Posar fil a l'agulla
Fins al 70 d'abril, no et llevis ni un fil
Ser prim com un fil
Seguir les instruccions fil per randa
Por el hilo se saca el ovillo
Por el hilo sacarás el ovillo y por lo pasado lo no venido
En febrero hebras de frío y no de lino
Fil per randa
Filar prim
Ser un llepafils
No filar gaire
Eres más corto que una perra de hilo
Perdre el fi
Qui fila massa prim, se li pot trencar el fil

Cistells

Parada de cistells a Prada de Conflent, Catalunya Nord

Les dites ens parlen de la saviesa popular acumulada en el temps, i també a una manera col·lectiva de veure i entendre el món. He trobat algunes dites que parlen dels cistells, aquí en teniu una mostra:

Qui fa un cove, fa un cistell.

Qui fa un cistell en fa cent si li donen vímets i temps.

Lluna vella, vés-hi amb cistella.

 En sabeu alguna més?

Quan és el temps de les cireres, tot cistell és bo.
A Palafrugell pouen l'aigua amb un cistell.
L'any parell omple el cistell. 
L'home que abriga ventre i pell i duu ben net el cistell, per força arribarà a vell. 
No posar tots els ous al mateix cistell. 
(S'ha acabat la política del) peix al cove. 
(En temps de les caramelles) Posar els ous a la cistella. 
Cercar la lluna en un cove. 

Maria Lluïsa

Maria Lluïsa

Explica la història que Napoleó volia homenatjar a la seva dona Maria Lluïsa amb la millor fragància del món. Va convocar als seus experts i els va fer un encàrrec: buscar la planta que fes la olor més deliciosa. Al cap d'un temps molts dels botànics de l'època van coincidir que a les Amèriques hi naixia una planta que feia l'olor més bona del món. Li van posar per nom Maria Lluïsa i des d'aleshores creix en tots els jardins més ben preuats. 

Adjectius

Ahir vam fer la primera trobada presencial de Roda el món .Aquesta estesa d'adjectius són per a tots ells, cadascú aporta un matís particular i genuí, junts conformen tot un món per descobrir. Aplegats al cor de Barcelona ens vam unir en afinitats subtils. Un dia per recordar amb un somriure afable.

Ull

                                                                                                                     Grafit trobat a Granollers.

He fet un cop d'ull al mot ull del Diccionari de la Llengua Catalana i a ull he fet aquesta tria:

fer uns ulls com unes taronges  Obrir-los molt a causa d'una sorpresa, d'un moviment d'admiració.
obrir els ulls a la llum d'aquest món Néixer.
tenir cara i ulls Ésser com cal, seriós, formal.
tenir pa a l'ull No veure una cosa evident, palesa.
a ulls clucs Sense pensar en els riscs que hom pot córrer.
ésser tot ulls Posar tota l'atenció en la mirada.
tenir ull Tenir aptitud especial per a comprendre una cosa o per fer-la correctament.
fer els ulls grossos Deixar fer, deixar passar quelcom aparentant no veure-la.

Acorar

               Detall de grafit c. del Príncep de Viana de Granollers. Autor: Grito del grup Mixed Media.

Acorar Ficar una cosa fins al cor o al fons d'un cos. Donar el cop mortal. Aniquilar.

Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans

Acorar és el títol d'una obra de teatre magnífica que us recomano. La presenta Produccions de Ferro i és un monòleg interpretat per Toni Gomila sota la direcció de Rafel Duran. Fa una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels mallorquins, què és allò que els defineix com a comunitat. El text i la interpretació són exquisides.

Esclop

                                                                                                                                            Trobat a Ripoll.

Esclop Calçat de fusta, fet d'una sola peça, emprat per a caminar per llocs humits, treballar l'hort, etc.

Escloper-a Persona que fabrica esclops.

Diccionari de la llengua catalana

Record d'unes paraules ja en desús talment com si fossin uns fòssils que hem trobat per atzar i que ens remeten a una història antiga.

Feixes

                                                                                                                                                                       Serra de Ponent, Granollers.

Feixa geografia agricultura 1 Peça de terra de conreu en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca als vessants muntanyencs. 2 Antiga mesura agrària de superfície de valor imprecís estesa per certes comarques (Garrotxa, Gironès, Ripollès, etc) equivalent a 1/12 o 1/16 de quartera.

Diccionari de la llengua catalana

Finestra de doble esqueixada

                                                                                                                  Església de Sant Martí d'Ogassa, s. X.

Esqueixada (dit en la construcció) Forma divergent dels brancals o de l'ampit d'una finestra per augmentar la quantitat de llum que entra de l'exterior.

Diccionari de la llengua catalana.

Festejador

                                                    Casa museu Lluís Domènench i Montaner. Canet de Mar

festejador  Pedrís situat a cada costat de la finestra, per a seure-hi i conversar, propi de les masies i casals de construcció tradicional.

festejar  a Fer festes (a algú) b Obsequiar una noia amb festes, afalacs, etc, per enamorar-la.

                                                                                        Diccionari de la llengua catalana