1 de maig de 2018

L'eloqüència de la roca

     Element que forma part d'una instal·lació artística ideada per Jordi Benito al Parc de Ponent de Granollers. La partitura és una composició de Carlos Santos.


La veu que desitjo és la veu de l'àngel,
la paraula muda,
la tendresa del silenci,
l'eloquència de la roca.

Antoni Tàpies

La veu desitjada (fragment)

12 comentaris:

  1. La música es reflecteix dins del silenci de l'aigua, no calen paraules!
    Bon dia, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua les posa en dansa, les fa vives.

      Elimina
  2. Uau!!! quina combinació més perfeecta i ben trobada! Preciós tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precioses paraules, Carme. Has de venir a veure-ho (i escoltar).

      Elimina
  3. Quin pentagrama més melòdic fan les ondes de l'aigua. Ressonen els arpegis de Carles Santos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També m'ho assembla, és una melodia acompanyada i es mou al ritme de l'aire.

      Elimina
  4. Trobo que fa molt goig aquesta partitura al mig del llac.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hi ha 9 elements com aquest, cadascun amb la seva oròpia partitura. En Jordi Benito era una enamorat de la música, la ciència i l'art. M'agrada la seva última època.

      Elimina
  5. "la paraula muda", la poesia.
    Aquest Antoni Tàpies és el pintor?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé, potser és el fill. Ho he de comprovar.

      Elimina
  6. La música i l'aigua tenen quelcom en comú que no sabria descriure amb paraules. Preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I l'aire, invisible, és qui remou l'aigua que fa ballar les notes.

      Elimina