28 de febrer de 2018

La neu més blanca


La neu

Prendré un bon grapat
de la neu més blanca
i la guardaré
dintre d'una capsa.
Quan vingui l'estiu,
que fa calorassa,
la neu em podrà
refrescar la cara!

El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobaré
la capsa mullada.
Això no m'ho crec!
Ves, com s'ho faria!
Tancant bé la capsa,
com s'escaparia?

Joana Raspall

12 comentaris:

  1. Preciosa la neu i preciós el poema. Aquí va nevar una mica, però la neu no va quallar gens, una pena!!!
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí vam tenir neu només per unes hores però va ser bonic de veure-ho.
      Bon vespre, M. Roser.

      Elimina
  2. Aquí, al meu Vallès, també ha nevat més o menys igual... tota la tarda d'ahir sense agafar, i en canvi la de la nit i d'aquest matí si que ha quedat una mica, uns poquets centímetres. Aquest poema és encisador!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és d'una senzillesa encisadora.

      Elimina
  3. Sempre és gratificant llegir els poemes de la Joana Raspall. Barreja d'una delicada poesia amb una aparent innocència.
    A Sants no vam tenir la teva sort, Consol: la nevada va fer un dit de gruix a la matinada, però va durar poquíssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al Vallès va tenir unes hores d'esplendor, just perquè el paisatge quedés lleugerament emblanquinat.

      Elimina
  4. Respostes
    1. És neu, ho van veure els meus ulls.

      Elimina
  5. La capsa podria ser la mateixa poesia. Provant de fer perdurar l'efímer. Com la teva fotografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena. En certa manera la fotografia és com una capsa màgica que reté el temps i el fa perdurar.

      Elimina
  6. Encantadora com sempre, la Joana Raspall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És deliciosament encantadora.

      Elimina