21 de març de 2018

Calaixos secrets


Vil·la Joana, Museu Casa Verdaguer


Té un poema amagat

De petit va amagar totes les pedres verdes
que cercava amb amor per les platges ardents
als calaixos secrets de l'armari de l'avi
o al fons del safareig, com joies submarines.
Amagava en el llit el fred de les espines
i al trinxant amagava els llapis i els papers.
De gran va fer el mateix, més o menys el mateix,
amb coses més selectes i amagatalls més dignes.

Eduard Sanahuja

12 comentaris:

  1. A totes les edats guardem secrets i amaguem coses. Calaixos secrets, quin títol més adequat per aquest poema.
    Aquest és un poema preciós!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és un poema preciós. De grans i de petits tenim secrets per amagar, a vegades ho fem amb tant intensitat que oblidem que els tenim.

      Elimina
  2. Cal tenir a mà la clau dels calaixos secrets. Per si hi ha una urgència per assaborir vivències.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la mà però no a la vista de qualsevol. Hi ha secrets que són ben nostres i ningú els ha de saber.

      Elimina
  3. Petits secrets que guardem com tresors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tresors que només nosaltres sabem el seu valor.

      Elimina
  4. Un poema preciós...I qui no té secrets amagats als calaixos de la memòria? M'ha fet gràcia veure la paraula trinxant, que feia temps que també estava amagada...
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També tenim paraules amagades que ens fan una gràcia especial.
      Bon vespres, M. Roser.

      Elimina
  5. Amagar poemes és un acte molt poètic.

    ResponElimina
  6. m'ha agradat molt ! i enguany entre tanta injustícia se m'ha passat per alt la poesia

    ResponElimina
  7. Quan tot sembla que trontolli i l'esdevenidor és incert, la poesia és el nostre refugi.

    ResponElimina