8 de novembre de 2017

Entre vers i vers

Carrer del Portalet, Granollers

CARRER

Entre vers i vers
hi ha un carrer per a vianants
on els ulls avancen i reculen
amb petjades tranquil·les.
S'aturen a l'aparador
d'un mot amplíssim,
reben el raig lluminós
d'una metàfora
o bé cauen, com dues
monedes vives, en el barret
d'un somni rondaller. 
Entre vers i vers
un carrer estret
antic com la mirada.

Cèlia Sànchez-Mustich

11 comentaris:

  1. Quin vers més bonic:"antic com la mirada".
    Com la fotografia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, em sembla un poema que té una música pròpia, nova i alhora coneguda.
      Gràcies, Xavier. Cal trobar el moment just en que la llum és especial.

      Elimina
  2. Bonic aquest vers de la meva amiga Celia...I la foto si adiu tant!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La coneixes? L'he descobert fa molt poc i m'agrada molt. Felicita-la de part meva.
      Bona tarda, M. Roser.

      Elimina
  3. Entre vers i vers, la vida. Entre l'entotsolament de la lectura o l'escriptura, el carrer símbol de vida. Que bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest poema i aquest carrer, m'ha inspirat una idea, d'un altre carrer.

      Elimina
    2. El poema és molt inspirador i celebro que t'hagi donat una nova idea. Seguirem el fil creatiu.

      Elimina
  4. Els carrers estrets són més incòmodes segons per a què però tenen un encant de què manquen els altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els carrers estrets són per a poques persones, tenen una mida molt humana i familiar i no els agrada les aglomeracions ni l'anonimat entre la gent.

      Elimina
  5. m'agraden els carrers estrets ....ben triada la poesia per la foto !

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre és així però aquesta vegada tenia una fotografia i vaig buscar el poema. M'ha agradat descobrir a Cèlia Sànchez-Mustich.

      Elimina