22 de març de 2015

Passa la llum per amagats camins

Safareig, Caldes de Montbui


Passa la llum per amagats camins
                                               A Joan Triadú

Passa la llum per amagats camins
i arriba al cor de la tenebra:
per a la llum no hi ha confins,
arreu hi posa un toc de febre.

Ara la llum em ve de dins
i em crema els ulls i la palpebra.
S'afinen pàl·lids violins
quan el matí la pau celebra.

Si em perdo mai, serà la llum
la que m'haurà per la mirada.
La llum em mira de besllum

i em fa l'ullet com una fada.
Me'n vaig amunt, car per la llum
l'ànima tinc endiumenjada. 

Josep Palau i Fabre
20 de gener de 1943 

22 comentaris:

  1. Un gran homenatge a la llum per partida doble. La foto i el poema. No sési mai havia llegit cap poema amb una paraula queces repetís tantes vegades com llum escrepeteix en aquest. Sense cansar ni afeixugar-lo. Mèrit del poeta evidentment, peró també de la paraula llum, curta i potent, petitona i radiant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona observació, Carme. La paraula "llum" no cansa i en el poema es repeteix com en una cançoneta. Com diu el poeta: "si em perdo mai, serà la llum/ la que m'haurà per la mirada."

      Elimina
  2. Quin final més lluent el del poema de Palau i Fabre. Vaig tenir la sort de veure'l a la Valleta, prop de Llançà, Va resultar que era amic d'una amiga d'un amic meu.saludar el genial poeta.
    Era gran i sordejava una mica, però vàrem poder conversar breument.
    Quina sort tornar a contemplar safareigs com els que ens mostres, tan ben il·luminat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé què ha passat, en publicar el comentari s'ha menjat una frase sencera.
      Explicava que el meu amic no va reconèixer en Palau i Fabre i parlava amb la seva amiga, mentre jo aprofitava per parlar amb el poeta.

      Elimina
    2. Deu ser un bon record, una petita conversa amb el poeta. He vist alguns reportatges que han passat per la televisió i m'ha semblat una persona amb molta personalitat. També la seva obra és especial.

      Elimina
  3. A mi també m'agrada molt el darrer vers. És com aquesta llum que entra d'esquitllentes en el safareig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenir "l'ànima endiumenjada" és una metàfora bella i suggeridora. El lligam amb la imatge és afalagador.

      Elimina

  4. Excel·lent fotografia. El suau contrast entre llums i ombres en combinació amb el joc de línies i textures que omplen el quadre de la imatge. Em surt el fotògraf que va amb mi. Pura poesia visual.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi. Sovint, quan hi ha llums massa contrastades, el resultat final no m'agrada. En aquest cas, la llum aporta una nova textura a l'escenari i el joc de llums i ombres construeixen un nou quadre.
      Gràcies pel teu elogi, Jordi. M'anima que t'agradi.
      Que tinguis una bona tarda de diumenge.

      Elimina
  5. Un sonet per traure's el barret. La fotografia, també.
    Té raó la Carme, la repetició de la paraula llum no solament no cansa sinó que esdevé necessària en aquest poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Novesflors.
      Ens repetirem i direm que li dóna llum al poema.

      Elimina
    2. Moltes gràcies, Novesflors.
      Ens repetirem i direm que li dóna llum al poema.

      Elimina
  6. Un bonic poema per fer companyia a aquesta fotografia...Aquesta llum que il·lumina els safareigs ara buits, però que guarden moltes històries plenes de vida...
    Petonets Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una llum que es dispersa per l'espai del safareig per donar-li una nova vida. Com diu el poeta: "per la llum no hi ha confins".
      Bona tarda, M. Roser.

      Elimina
  7. Brava! La fotografia fa bona companyia amb els versos, i quin millor dia per ser llegits que un diumenge! Molt bonic :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema per endiumenjar l'ànima i per retrobar la llum quan ens perdem.
      Gràcies, Ada.

      Elimina
  8. Esplèndida fotografia!
    I que dir de Palau i Fabre... L'hauríem de llegir més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pala i Fabre mereix una i moltes lectures. Aquest poema em sembla especialment bell.
      Gràcies, Glòria.

      Elimina
  9. Que bé que queda la fotografia amb aqt poema preciós

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquesta fotografia la llum havia de ser protagonista.

      Elimina
  10. Parets blanques que no enlluernen, el marge de pedra, el marró suau del sòl... i aquesta llum que li dóna el punt just a cada textura... m'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ignasi. La llum té el poder màgic de transformar cada racó, donar-li una nova textura.

      Elimina