14 de juliol de 2016

Repòs

Caldes de Montbui

Seure en un banc a veure passar la gent, fixar-se en un personatge i escriure un petit relat.
Al capvespre, acostar-se fins a una cala i deixar que la brisa marina esborri tots el records. Passejar per Barcelona amb un mapa i una màquina de fotografiar, i perdre's i descobrir-la de nou. Anar al mercat, a la parada de les espècies, i impregnar-se de totes les olors. Agafar un bloc i un llapis per dibuixar el primer que et vingui al cap. A hora baixa fer llargues caminades fora vila. És temps de repòs. 

9 de juliol de 2016

Biblioteques

Biblioteca a Vic

La nostra societat ha creat nous santuaris, nous llocs que apleguen gent diversa i on sovint regna el silenci. Un d'aquests llocs són les biblioteques. Han aconseguit atraure a persones de totes les edats i de totes les procedències. Són petits paradisos en un espai públic que sovint és poc acollidor i sorollós. 

6 de juliol de 2016

Per tu retorno

Safareig de Caldes de Montbui

Us convido a passejar pel safareig amb Per tu retorno un poema de Maria Mercè Marçal, musicat per Marina Rossell: Per tu retorno

3 de juliol de 2016

Cabàs i càntir

Fira del càntir, Argentona


cabàs i càntir pel sopar
dels versos
per fer més lleus les passes.


Francesc Garriga Barata
el temps mudable i fràgil... (fragment)

28 de juny de 2016

La novena onada

Ivan Aivazovsky, 1850, La novena onada


Marc i Paula contemplen el quadre d'Ivan Aivazovsky La novena onada.

— Marc, tu t'imagines així un dia de turmenta a alta mar, amb aquesta llum tan clara?

— No, Paula... potser Aivazovsky ha volgut plasmar la fi d'una tragèdia amb el naixement d'un nou dia. Els nàufrags expliquen què ha succeït, l'alba el seu destí.

— La novena onada... es poden comptar les onades enmig d'un mar desfermat? Sembla un número més simbòlic que real, com si fos un número cabalístic.

— Segurament no és casual. De fet és una pintura inquietant, amaga un misteri, ens mostra un instant sublim.

— Una pintura d'un realisme màgic, doncs?

Marc i Paula es miren i somriuen.

La meva aportació a Relats conjunts

25 de juny de 2016

Carrer estret

Carrer de Solsona

   Carrer
Entre vers i vers
hi ha un carrer per a vianants
on els ulls avancen i reculen
amb petjades tranquil·les.
S'aturen a l'aparador
d'un mot amplíssim,
reben el raig lluminós
d'una metàfora
o bé cauen, com dues
monedes vives, en el barret
d'un somni rondaller.
Entre vers i vers
un carrer estret
antic com la mirada.

Cèlia Sànchez-Mústich


23 de juny de 2016

Bona revetlla de Sant Joan!


És la nit de Sant Joan,
amiga, és la nit encesa
de corrandes i desig;
mira com la flama espessa
va prenent el fustat vell
i la fullaraca seca.

Dessobre el cant del cucut
i el respir de la verneda
i el tou relliscar del riu,
la teva veu i la meva.

Tomàs Garcés
Cançó de la nit de Sant Joan 
(fragment)