8 de desembre de 2016

Ara no es fa

Barca catalana Jean et Marie procedent del Rosselló. Va ser construïda pel mestre d'aixa Bonafós a Banyuls l'any 1906. Museu Marítim de Barcelona.

Ara no es fa, pro jo encara ho faria
-si d'un amor sofrís el desengany-
lligar l'atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l'amiga
-de tant d'enyor llanguiria la mar.

Joan Salvat-Papasseit
Ara no es fa, pro jo encara ho faria (fragment)

5 de desembre de 2016

Home que busca refugi

Obra de Jaume Plensa, galeria Senda, Barcelona

Veig un home que es replega en si mateix. La seva pell està marcada per símbols i li cal refugi per protegir el seu món interior que ha quedat obert a la intempèrie. Un home que resisteix i que vol preservar el seu ser íntim. 

3 de desembre de 2016

Tot és de pedra

Catedral de Barcelona

(XI)

Tot és de pedra, però si
canta una veu acompanyant-se
d'ella mateixa en esperança,
fa planer el tortuós camí.

És a perdre'm que vaig sortir
de la cova, sense mirada.
Ara sóc temple de rosada
i Orió ja fa part de mi. 

Joan Vinyoli
Cants d'Abelone

30 de novembre de 2016

Noia

Jaume Plensa, galeria Senda, Barcelona

M'atrau l'obra de Jaume Plensa. Aquests caps de noies, quasi nenes, gegants i ovalats, em transmeten placidesa i serenor. Blanques i silencioses, escolten atentes tota la remor de dins i de fora. Figures que et conviden a compartir un espai de meditació.   

27 de novembre de 2016

El coraller

Pessebre de la plaça Sant Jaume de Barcelona, 2016

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat. 

J.V. Foix
Ho sap tothom, i és profecia (fragment)

Qui vulgui saber més sobre la instal·lació artística d'aquest pessebre pot llegir  aquí

24 de novembre de 2016

Registres

Llibre de matrimonis antic

Fent l'arbre genealògic de la meva família m'adono de petites coses que em fan pensar. Que només tenim constància escrita dels nostres avantpassats en tres moments de les seves vides: naixement, matrimoni i defunció. Que durant segles l'Església va ser l'única encarregada de registrar, de donar fe de l'existència de les persones. Que els documents han sofert diferents vicissituds segons les circumstàncies històriques i socials del lloc on es trobaven: desapareguts per cremes massives en les revoltes, perduts en el trasllat per la unificació de parròquies, extraviats per negligència i manca de cura,... Que els registres de les persones, o la seva mencança, informen per si mateixos sobre el context històric de les seves vides.

22 de novembre de 2016

Façana

Casa en un carrer de Benasc

Les façanes són com els rostres de les persones, la seva aparença ens indica la seva personalitat. Aquesta és una casa antiga, de constitució forta i amb caràcter, que mostra sense avergonyir-se les seves ferides mal dissimulades. S'ha emmirallat en el seu paisatge i roman dreta davant els avatars de la seva existència.