Mil flors

Mil flors en un pam quadrat, meravella de les meravelles. Són petites i discretes i s'apleguen, totes juntes, per fer-se costat i omplir de colors i flaires les voreres dels camins. Desprenen una melodia lleugera i alegre. És el cant de la primavera.

Estimat bloc

Racó de Granollers

Estimat bloc sé que fa dies et tinc abandonat però avui caminant per un carrer he vist una imatge que m'ha fet pensar en tu. No portava la màquina de retratar i l'he fet amb el mòbil. Sé que no és el mateix, les imatges han de mantenir una qualitat digne en tot moment. Espero que no m'ho tinguis en compta, l'ocasió s'ho mereixia. Res més, fins a la propera. 

Només un cotxe vell

Trobat a Òrrius

És només un cotxe vell, esgavellat, decrèpit, que gairebé no es manté en peus. Ferit pel pas del temps, de la pluja i el sol. Se m'apareix arraconat en una vorera, i malgrat tot, amb una aparença encara digne i, en certa manera, torbadora. S'ha convertit potser, i a contracor seu, en un objecte d'art al carrer? El seu color, la seva forma i la seva textura no és tot un relat d'un temps i d'una història viscuda? No és aquesta l'essència mateixa de l'art?

Moviment i textura

Fragment d'una pintura de Najia Mehadji exposada al Museu d'Art Modert de Ceret, 2018

És només un traç fet amb pinzells entrellaçats, i amb un sol traç ens rememora la bellugadissa de l'aigua i el vent, l'estela d'un vel que dansa i s'extingeix. És un sol traç amb infinitud de textures que ens suggereix moviment i harmonia. 

Finestra

Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, detall de la façana

És curiós veure com la mirada no se'n va al centre de la finestra tan ben ornamentada sinó que instintivament es dirigeix a sota, al medalló rodó i petit. Segurament aquest forma part d'una clau de volta romànica que algú va pensar que quedaria bé a la façana del santuari. Tot plegat em suggereix que hi ha llocs que es van construint al llarg del temps i que l'atzar i la mà d'alguns homes els van configurant. 

Com unes arracades

Flor de l'acer negundo

Ara que és temps de flors em meravella que prenguin tantes formes i tan diverses. M'he fixat amb la flor de l'acer negundo i m'han semblat arracades d'un gust exquisit. Dansen al so del vent, bellugadisses, s'entortolliguen i fan giragonses. Presumides com són, es deixen festejar. 

Neix el narcís

Flor del narcís

En alguns indrets comença a néixer el narcís. A Escòcia és tradició festejar la seva arribada com un senyal de l'inici del bon temps. Em sembla un bon costum estar amatents als cicles de la naturalesa i assenyalar-los com esdeveniments importants. Cultura i natura es donen de la mà.  

Grafit a Roca Umbert

Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers

Roca Umbert Fàbrica de les Arts és la seu de les entitats de cultura popular de Granollers. Els diables, entremaliats com sempre, es preparen per escalar la pared, fer-se forts, i encendre-ho tot. El foc, element de purificació i regeneració, és el seu crit de combat. 

Ones a la sorra

Només el rastre, després el silenci. Les ones han deixat la seva petja a la sorra de la platja i de la seva bravura i força avui en resten unes línies sinuoses i amansides. Una força que ha esdevingut una gràcil lleugeresa.

Construirem bastides

Construirem bastides per refer els vells murs i per recuperar aquells espais interiors que avui, desprotegits, han quedat a la intempèrie. Només conservarem els seus orígens.

Arbre genealògic

Llibre de matrimonis (1756-1849) de Sant Jaume de Frontanyà

Estic fent l'arbre genealògic de la meva família. És una experiència que m'ha portat a fer llargues investigacions a molts arxius. Tocar llibres antics és per si sol una delícia i buscar-hi un nom en concret és una tasca laboriosa però molt motivadora. Aquest full que us mostro és d'uns parents que m'ha costat molt trobar i aconseguir-ho m'ha causat una grata satisfacció.

Font

Trobat a Folgars, Berguedà

Pedra i plantes conviuen en estranya simbiosi seguint el corrent de l'aigua, la font de la vida. 

La llum i la veritat

Font i rellotge de sol a Gualba

El rellotge de sol té una llegenda, incrustada a la pedra, que diu així:

"Amb la llum i la veritat Gualba i jo anirem a l'hora"

A trenc d'alba

Parc del Lledoner, Granollers

Els primers raig de sol treuen el cap per damunt de la ciutat adormida. Les branques del lledoner s'allargassen per veure'l sortir.

Per l'horitzó ens arriba,

La primera claror de l'alba.

Cada branca es perfila

Sota la llum més blava.

Carme Rosanas

Com aquest vers,
concís i desfullat,
l'alba i les branques.

Helena Bonals

Sanefa a l'aigua

Montseny

Tot s'ha conjuminat perquè es formés una sanefa: l'aigua, ni molta ni poca, les fulles arrenglerades i les pedres marcant el traç. A vegades passa que els elements s'apleguen per formar quelcom de nou i efímer com un dibuix a l'aigua. 

Arbres viscuts

Són arbres que tenen molts anys i el temps els ha omplert de coses. Empolainats pels fongs i amb garlandes d'heura, es mantenen ferms. No els fa por l'hivern, ni quedar-se sense fulles, ells dos es fan companyia.

Gotes de pluja en l'herba

La tardor és un temps suspès en l'aire com les gotes de pluja en l'herba. Un espai de silenci i recolliment. Té el ritme del pas lent, d'aquell que camina per contemplar el paisatge. La saviesa de qui sap desprendre's de tot allò que és sobrer per retrobar la seva essència.

Porta

Antoni Tàpies li agradaven les coses velles perquè deia que són objectes que expressen la seva història. El pas del temps els ha despullat d'allò intranscendent i els ha deixat nus en la seva essència.

Fanal, balcó i finestra

Façana, Porxada de Granollers

per escapar del laberint

on la memòria ens té reclosos,

només potser un nosaltres

podrà cosir paraules i silencis. 

Francesc Garriga Barata

Poema (fragment) dins Ragtime, 2011

Caminar damunt la pedra.

Terra de la Porxada del s. XVI, Granollers.                            

Les pedres antigues guanyen bellesa amb el pas del temps. La seva pell, uniforme en un altre temps, presenta ressorts nous, unes textures modelades pel tràfec constant de la gent. Si caminem atentament sentirem l'emoció dels llocs que salvaguarden històries antigues talment com si trepitgéssim un vell santuari.