30 de juny de 2013

Tossudament Alçats

                                                                                                                   Camp Nou, 29 juny 2013

Som aquí, tossudament alçats,
proclamem el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys ben oberts,
si cal amb els punys ben tancats,
per mor que el somni que tenim junts es faci possible.

Tossudament Alçats (fragment)
Lluís Llach

13 comentaris:

  1. Fa goig de veure tanta gent.

    ResponElimina
  2. Una gran festa per reivindicar la nostra llibertat.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Una ceremònia que ens anima a continuar. La propera trobada: Girona el 3 d'agost.

      Elimina
  4. Nena, nena, com vaig xalar!!!!

    No sé ni quin comentari fer, perquè escriuria tres pàgines... la primera part va ser entranyable i emocionant, els poemes tant ben triats! les cançons tant participatives... la gresca tant divertida... tot

    La segona part més seriosa, però també va estar molt bé.

    I repeteixo el que ja he dit en algun altre comentari: en sortir vaig sentir que érem les persones més pacífiques del món i també les més innocents (en el millor sentit de la paraula) havien estat 6 hores cantant com bojos i sortíem la mar de contents i satisfets... i em sembla que m'agrada prou ser així, encara que tant sovint ens falti contundència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. volia dir "havíem estat 6 hores..."

      Elimina
  5. Consol, de les meves fotos del mòbil no n'hi ha cap d'aprofitable per posar al meu blog (totes borroses) si no et sap greu poso la teva, citant-te a sota per descomptat. Gràcies :D

    ResponElimina
  6. Per descomptat, Carme, pots agafar-la. Va ser una nit molt llarga i crec que els grans protagonistes vam ser nosaltres, les persones anònimes que compartiem una il·lusió, veure'ns lliures.

    ResponElimina
  7. La veritat és que feia molta patxoca , tanta gent i tan diversa, junts per un mateix ideal...I va haver alguns moments molt emotius...A mi em va agradar molt la Lidia Pujol, cantant el País petit...I el castell que semblava dibuixat...I m'has fet gràcia , perquè dius curt, molt curt...Potser pel que representava sí (però les 6 horetes...) Si tot un poble avança unit, segurament trobarà la llibertat!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de curt ho dèiem amb broma al marxar. Per mi els protagonistes vam ser nosaltres, els espectadors, i quan ens deixaven ens muntàvem la nostra festa: fer ones, proclama incessantment la independència, assajar el mural quan ningú ens ho havia demanat... Va ser una gran nit.

      Elimina
    2. Doncs, sí, a mi se'm fa fer curt, em va passar el temps volant...

      I els jocs que ens muntàvem el públic, i que expliques Consol, eren tant emocionants. .. que em semblava impossible que tanta gent ens poséssim d'acord a fer tantes coses. I quan vam assajar el mosaic alternativament mig camp i mig camp? Em va encantar fer-los, veure'ls, participar-hi.

      I està ben clar que els protagonistes érem nosaltres. Va ser una gran nit, sense cap dubte.

      Elimina
  8. Emocionant! Memorable!
    Quina nit...

    ResponElimina