Claustre de Santa Maria de Lluçà

Claustre de Santa Maria de Llucà, s. XII

Si us agrada el romànic, visiteu Santa Maria de Lluçà. És una joia arquitectònica i està situat en un paratge molt bonic. També us recomano que escolteu a en Joan, el seu guia que, té un munt de coses per explicar i ho fa amb un sincer entusiasme. Coneix i s'estima totes les pedres d'aquest llogaret. 

El claustre, magnífic! 

Façana

Casa en un carrer de Benasc

Les façanes són com els rostres de les persones, la seva aparença ens indica la seva personalitat. Aquesta és una casa antiga, de constitució forta i amb caràcter, que mostra sense avergonyir-se les seves ferides mal dissimulades. S'ha emmirallat en el seu paisatge i roman dreta davant els avatars de la seva existència. 

Línies, volums i colors

Safareig a Caldes de Montbui

El dins i el fora s'uneixen per conformar un quadre que integre tots els volums i colors. L'aigua fa de mirall.

A la falda de Sant Miquel

Sant Miquel de Cuixà

A la falda de Sant Miquel de Cuixà hi creixen els préssecs. Uns arbres joves i vigorosos donen els seus primers fruits. Quan madurin tindran la intensitat d'allò antic i la frescor d'allò novell. 

Claustre

Claustre de l'Abadia d'Arlés

l'art d'una rítmica subtil

vincla l'esforç de cada afany

sobre un lent horitzó,

i l'esperit, amb poca vigoria?

plora la incomprensible espera

d'un inútil saber-se cridat

del més enllà...

Francesc Garriga Barata

Dins de Entre el neguit i el silenci

Escala

Palau Episcopal de Solsona

Si mirem els espais des d'una altra perspectiva descobrim formes noves i encara més belles. Els cossos, siguin grans o petits, podem capgirar-los i representar-los d'una manera distinta. Només depèn del nostre punt de vista. 

Església rodona

Sant Miquel de Lillet, romànic finals s. XI

Aquesta església, petita i rodona, està encimbellada dalt d'un turó proper al monestir de Santa Maria de Lillet. Senzilla i elegant, crea al seu voltant un espai d'harmonia i placidesa. Es va construir a la mateixa època que el monestir i em pregunto quina era la seva funció d'aleshores. És potser que als monjos els calia un lloc pel recés i aïllament?

Retorn a l'essència

Porta de l'Església del Monestir de Santa Maria de Lillet

El temps ha anat esculpint la pedra bellament treballada ara fa molts anys. Només resten alguns vestigis del seu esplendor però avui es mostra més expressiva que mai. La seva textura, la seva diversitat de colors, la seva permanència malgrat totes les inclemències, ens ensenya la seva essència i la seva història. 

Sant Vicenç de Gualba

Sant Vicenç de Gualba

M'agrada el romànic. M'agrada la seva simplicitat de formes, les seves proporcions a la mesura humana, el silenci de les pedres... Són petits espais d'harmonia i de pau per l'esperit. 

Pessebre

                                                                    Terrats a Espinelves

Espinelves és un poble que sembla un pessebre. De petita m'agradava fer-ne. Recordo la il·lusió en que anàvem a recollir molsa i branques d'arbre al bosc i com fèiem el riu que era, invariablement, de paper d'alumini. Les figures eren petites i no gaire maques però m'agradava posar-les totes al seu lloc. Era com un joc. 

Ara és l'hora

Rellotge solar a Neustift im Stubaital, Áustria

Els rellotges de sol no fan tic-tac, són silenciosos i la seva ombra flueix de forma pausada i constant. Inexorables, van a ritme del temps seguint el seu cicle. Ara és arribada l'hora de tenir unes mires altes, de l'esperança de llibertat en un país millor i fet a la nostra mida. Ara és l'hora de somiar i deixar petjada del nostre pas per aquesta terra. 

Cripta

Cripta de la Colònia Güell de l'arquitecte Antoni Gaudí. 

Les vacances són uns dies ideals per fer turisme per Catalunya. Només cal obrir un mapa per veure que hi ha molt per conèixer i descobrir. M'ha passat amb la Cripta de Gaudí, la tenia a prop de casa i encara no l'havia visitat mai. És difícil dir res de nou sobre Gaudí, tan sols vull ressaltar que em van captivar aquestes columnes que veieu en primer pla. Són tallades de manera que mostren tota la essència de la seva naturalesa. 

Ritual

Pica baptismal del Priorat de Serrabona, Rosselló.

Massa sovint oblidem que les celebracions rituals ens són necessàries. Són marques socials que serveixen per datar l'inici d'una nova etapa en les nostres vides. Donem a conèixer públicament la nostra voluntat de ser de nou amb l'esperança que el camí que emprenem ens sigui favorable.  

Serrabona

Priorat de Serrabona del s. XI-XII, Bula d'Amunt, Rosselló.

Tribuna de l'església de Serrabona

Capitells del claustre

S'arriba a Serrabona per una vall recòndita i per un camí on un bosc d'alzines i roures ens fan companyia. El priorat ens apareix esvelt i assolellat, d'unes línies elegants i austeres. En el seu cor guarda un tresor de marbre roig. Des del claustre sentim la flaire del romaní i la farigola. 

Apunt sobre el modernisme

Entrada de la casa Torrabadella, Granollers. Arquitecte Francesc Mariné Martorell, 1899.

El modernisme sorgeix entorn del 1892 i s'estén arreu del país. És un moviment renovador que actua en el món de l'art, la literatura, la música, l'arquitectura. Entronca amb un ressorgiment dels vells oficis, reacció deguda en part contra la incipient mecanització, i s'inicia un potent desenvolupament de les noves arts industrials.

Un dels trets comuns a les obres dels arquitectes modernistes és que conceben els seus edificis com una "obra global". La façana i el seu interior són tractats amb la mateixa cura i la mateixa rica obsessió pel detall, mantenint una coherència entre exterior i interior. 

Un bany termal al safareig

El Safareig, Caldes de Montbui

A Caldes han tingut una bona pensada: han rehabilitat un safareig antic per a fer banys termals d'ús públic. Conservar el patrimoni arquitectònic és molt lloable, i si hi afegim el benefici d'oferir un servei d'aigua termal, ho és doblement. Aquesta iniciativa ha creat molt interès a tota la comarca. Us la recomano, trobareu més informació aquí:  El safareig.

Esculpir el llibre

Arquivoltes del portal de l'església del Monestir de Ripoll, s. XII.                                                   

Em meravella cadascuna d'aquestes imatges esculpides a la pedra i que han perdurat al llarg de segles. Són imatges que desprenen espontaneïtat i vida i que avui, potser més que en qualsevol altra època, som capaços de captar la seva vàlua artística. Però a més, té un altre valor: la portalada sencera és com una gran Bíblia il·lustrada per ser llegida per tots aquells que s'hi atansin. 

Us proposo llegir aquest petit fragment: 

"A la primera de les arquivoltes exteriors hi veiem al mig l'Agnus Dei, l'Anell de Déu, flanquejat d'àngels que el veneren i també animals mítics i al·legòrics que sobretot a l'Edat Mitjana eren coneguts a través del Phisiologus. A la segona arquivolta trobem a l'esquerra escenes de la vida de sant Pere, Simon el Mag, la detenció i la seva crucifixió. A la dreta hi ha escenes de la vida de sant Pau, el seu bateix , fent un sermó i la seva detenció. [...] A la sisena arquivolta hi ha a la dreta sis escenes de la història de Daniel [...] A l'esquerra donant proporció al conjunt hi ha cinc escenes de la història de Jonàs: el camí cap a Nínive la balena que s'empassà a Jonàs. Al zenit de l'arquivolta més interior, la setena, hi ha el Crist al tron acompanyat per dos àngels amb encensers i a dreta i esquerra es representa la història de Caín i Abel." pag. 170

Diether Rudloff Catalunya romànica. Art, cultura i història.  (1980)  Edicions Polígrafa, Barcelona, 2007.

S'endinsa la llum

     Safareig dels Calciners, Caldes de Montbui. Fou construït a finals del segle XIX. La gent hi anava a rentar la roba 

dels malalts, hi posava calç per evitar contagis. 

Cada dia, quan cau la tarda, la llum s'endinsa en les profunditats del safareig per dibuixar un quadre nou. Com un pintor capritxos fa pinzellades ràpides a un racó o a un altre jugant amb les corbes i les rectes. Aigua, pedra i llum es barregen i es confonen enmig d'un joc de miralls. No li cal una gran paleta de colors, en té prou amb un xic de color verd, el verd de les profunditats.

Claustre

Claustre de Sant Benet de Bages, s. X

Si cregués en les energies tel·lúriques diria que els claustres tenen una energia especial. No hi crec i diré que els claustres són un lloc de recolliment i meditació. Un pati interior on et sents protegit del brogit constant de l'exterior. Un passeig d'arcades que et conviden a passejar-hi pausadament. Uns capitells que es deixen contemplar i descobrir, i que junts, conformen una melodia. Escoltaré les veus de les pedres que entonen el seu cant gregorià acompanyat de la fressa de l'aigua de la font.

Precs de columnes

que canten misteris.

Pedres insomnes.

Xavier Pujol

Claustre de llum.

L'horitzó amb més amplada,

el dels teus ulls.

Helena Bonals

Lliure, fermat,

claustre de monestir

que sents dins teu.

Helena Bonals

Porta de iurta

Ger, Mongòlia. 

Mongòlia em va fascinar pel seu paisatge, per la gent, per la seva història... i per la mirada clara dels infants. Són nòmades i el seu habitacle tradicional són les iurtes. Rodones, blanques per fora, s'instal·len i es pleguen en qüestió d'hores. Només es té allò que la família pot transportar.

La porta de la iurta, orientada sempre al sud, és la part de la casa que dóna un distintiu particular a cadascuna d'elles. Es decoren amb colors vius i motius geomètrics o sanefes. Amb la seva senzilla calidesa donen la benvinguda als visitants.