La tardor és un temps suspès en l'aire com les gotes de pluja en l'herba. Un espai de silenci i recolliment. Té el ritme del pas lent, d'aquell que camina per contemplar el paisatge. La saviesa de qui sap desprendre's de tot allò que és sobrer per retrobar la seva essència.
Més que de rosada, semblen de pluja. Cosa molt pròpia de la tardor, per altra banda.
ResponEliminaPotser gotes de pluja, tant se val, és temps de tardor.
EliminaEstic molt d'acord amb "La saviesa de qui sap desprendre's de tot allò que és sobrer per retrobar la seva essència", el que fan les fulles en caure.
ResponEliminaLa foto és preciosa.
Els arbres són savis, a nosaltres ens costa més desprendre'ns de coses sobreres.
EliminaGràcies, Helena.
En aquesta fotografia tan delicada, apreciem en primer terme els nostres pensaments.
ResponEliminaLa resta esdevé borrosa.
Pensaments delicats que avui brillen com les gotes de pluja.
EliminaLa resta, allò que crèiem important, queda desdibuixat.
Em miraré els arbres i agafaré apunts. M'interessa molt això de desprendre's de les coses accessòries i buscar l'essència. A veure si n'aprenc.
ResponEliminaUna foto molt bonica, delicada com diu en Xavier. M'agrada molt la seva interpretació, a primer terme els nostres pensaments...
Mirarem bé per prendre nota. Arriba un moment que cal desprendre's de coses, deixar les parets buides per un temps per poder repensar-les de nou.
EliminaPensaments suspesos en l'aire com les gotes de pluja en l'herba. Sí, molt bonic.
Un post molt filosòfic...I una foto preciosa ; les gotes d'aigua, semblen perles que la natura es posa per collaret...
ResponEliminaPetonets.
Paraules molt poètiques, M. Roser. Gràcies.
Eliminagotes suspeses
ResponEliminareflex nostre
som aigua
Coses dites
Eliminasuspeses
dins l'aigua
Quantes rèmores ens autoimposem nosaltres mateixos!
ResponEliminaLleugers d'equipatge -el just, el precís- és viatge -i es viu- millor.
Preciosa la fotografia amb les delicades gotes de tardor.
Celebro que t'agradi.
EliminaSí, masses coses, massa càrrega, per un no res.