24 de març de 2017

Finestra

Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, detall de la façana

És curiós veure com la mirada no se'n va al centre de la finestra tan ben ornamentada sinó que instintivament es dirigeix a sota, al medalló rodó i petit. Segurament aquest forma part d'una clau de volta romànica que algú va pensar que quedaria bé a la façana del santuari. Tot plegat em suggereix que hi ha llocs que es van construint al llarg del temps i que l'atzar i la mà d'alguns homes els van configurant. 

16 comentaris:

  1. Tens raó, la vista se n'hi va cap a aquest medalló. Podria molt ben ser una clau de volta. Formen totes dues coses un conjunt ben especial imoriginal: finestra i medalló, units per una sola mirada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nostra mirada té el privilegi de veure parts del tot i poder escollir a voluntat. Diferents èpoques unides a la mateixa façana.

      Elimina
  2. Tot plegat la imatge resulta curiosa. La unitat del medalló es veu abans que les diferents parts de la finestra

    ResponElimina
    Respostes
    1. El medalló ens eclipsa la mirada malgrat ser més auster i més petit. Ens hauria de fer pensar.

      Elimina
  3. A la façana
    enlairada a la Plana
    una galeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu poema és graciós. Potser sí que s'assembla a una galeta Maria i integral (pel to fosc).

      Elimina
  4. dec ser una mica estranya perquè els ulls se m'han anat dalt a l'esquerda sobre la finestra ....tanmateix és curiós si ..la finestra, molt bella i el fet del medalló sota

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Elfreelang, l'esquerda de dalt, i després la de baix, també ens criden l'atenció. Les esquerdes fan joc amb el dibuix de la finestra.

      Elimina
  5. Doncs jo me n'he anat directa a aquesta preciosa finestra...Has vist l'altar barroc de l' església? ës molt bonic!
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La manera de mirar no és sempre coincident. He de dir que el barroc és un estil que em costa molt de valorar, em sembla caòtic i recarregat però segurament és molt meritori.
      Bon diumenge, M. Roser.

      Elimina
  6. A mi m'ha cridat molt l'atenció la racionalitat de la finestra amb els barrots quadriculats, en contrast amb els ornaments pintats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, hi ha un gran contrast entre les línies arquitectòniques sòbries i l'ornamentació del voltant.

      Elimina
  7. Em posa nerviós veure això tan descentrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, el medalló està posat de qualsevol manera, quina barbaritat, que no ho van veure que aquí no és el seu lloc?

      Elimina

    2. L'art, perquè al capdavall d'això es tracta, com a sedimentació de formes que se sobreposen. És el rellotge de l'estètica que expressa idees en el temps.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
    3. M'agrada aquesta perspectiva, cada època deixa la seva empremta.

      Elimina