8 de novembre de 2018

Només un cotxe vell

Trobat a Òrrius

És només un cotxe vell, esgavellat, decrèpit, que gairebé no es manté en peus. Ferit pel pas del temps, de la pluja i el sol. Se m'apareix arraconat en una vorera, i malgrat tot, amb una aparença encara digne i, en certa manera, torbadora. S'ha convertit potser, i a contracor seu, en un objecte d'art al carrer? El seu color, la seva forma i la seva textura no és tot un relat d'un temps i d'una història viscuda? No és aquesta l'essència mateixa de l'art?

12 comentaris:

  1. No està tan malament Consol. Només cal inflar-li les rodes i una ma de pintura... i a fer carretera amb els pares, l'àvia i 5 criatures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, manté les formes. Com podíem cabre tanta gent en un cotxe tan petit?

      Elimina
  2. Pobret, fa peneta... però segur que la seva història és bonica! Ès deu recordar del nom de tots els que va portar... i segur que eren molts!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens evoca tota una època i ara ens sembla estrany que un cotxe tan petit fos el cotxe per a una família nombrosa. Quant veig circular per la ciutat grans cotxes voluminosos, em pregunto si són necessaris.

      Elimina
  3. Hi ha coses del passat que envelleixen bé, com les rajoles hidràuliques, mentre que moltes coses modernes de seguida fan pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi estic d'acord. Per seguir el teu exemple: les llambordes dels carrers, les fonts antigues de les ciutats, els velers... Malgrat que m'agrada el disseny de línies actuals hi ha moltes coses que es fan malament i amb materials que enlletgeixen de seguida. Massa plàstic a tot arreu.

      Elimina
  4. Records d'altres temps...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina gràcia, és el primer cotxe que vaig tenir, de fora potser feia una mica més de patxoca, però de dins estava ben atrotinat...Una vegada, quan estava de vacances i el tenia aparcat al carrer me'l van robar (que ja eren ganes)
      però no va trigar gaire a aparèixer, suposo que quan se'ls i va acabar la benzina...Una vegada vam anar a Andorra amb 5 passatgers, però aleshores encara no era meu...
      Bon vespre, Consol.

      Elimina
    2. Sí, Novesflors, hi ha objectes que et trasporten a una època concreta i que formen part de la memòria col·lectiva.

      Elimina
    3. Podem explicar anècdotes dels "sis-cents" que per cert, malgrat dir-se "seiscientos" aquí el vam catalanitzar. A casa meva el primer cotxe també va ser un sis-cents.

      Elimina
  5. Testimonis d'altres temps, i tant. I d'altres llocs, perquè quan penso en cotxes abandonats i en aquest estat em venen imatges d'altres indrets del Planeta no tan propers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El punt de vista en que mirem una imatge ens pot portar a parlar de mons ben diferents: d'una època històrica, al disseny dels objectes, a la gestió de les deixalles de materials industrials, a l'art... És curiós de veure.

      Elimina