3 de juny de 2019

Mil flors


Mil flors en un pam quadrat, meravella de les meravelles. Són petites i discretes i s'apleguen, totes juntes, per fer-se costat i omplir de colors i flaires les voreres dels camins. Desprenen una melodia lleugera i alegre. És el cant de la primavera.

16 comentaris:

  1. Respostes
    1. La seva presència ens fa l'esdevenir més plaent.

      Suprimeix
  2. Una joia que no sempre es valora prou !

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sovint estem massa distrets per mil bajanades sense importància i no ens adonem de les petites meravelles que apareixen davant nostre.

      Suprimeix
  3. Aquesta sensació, aquestes ganes de fer una foto d'un pam quadrat, l'he tingut moltes vegades. Sempre em meravella aquest fet. Tanten flors minúscules i belles que s'apleguen davant dels nostres ulls sempre és una festa pelscsentits i per la ment.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, si estem a l'aguait descobrirem tot un món.

      Suprimeix
  4. Les flors silvestres són les que més m'agraden...Ningú les planta i elles van reeixint formant una meravellosa combinació de colors i segur que també d'olors. Has fotografiat la senzillesa!

    Bon vespre, Consol.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Són salvatges, sí. Són les millors.

      Suprimeix
  5. Vicent Andrés Estellés té un poema que es titula "Les flors sense nom", del llibre Ram diürn, que, a banda de ser una preciositat, és també un cant solidari amb la condició humil de les coses i de les persones. Comença així:

    No oblide mai les castes flors anònimes
    vora els camins que creuen el país.
    Per elles tinc un amor principal.
    Amb ulls goluts i grandíssim respecte
    les veig sovint i tempte els seus estams,
    el dèbil os, la dolça anatomia.
    El seu destí dignament proletari
    és alegrar la vida de tothom.
    Camins perduts i floretes trobades!
    Amb cansament he arribat de vegades
    i m ‘he inclinat només per olorar-les,
    per escoltar la seua benvinguda
    o els mots d’ajut en moments de desànim.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel poema ,Maria Josep. És talment com diu Vicent Andrés Estallés.

      Suprimeix
  6. preciosa foto! visca a natura!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La que és lliura, la que any rere any reneix, inexorablement.

      Suprimeix
  7. ¡Visca la sempre massa curta primavera!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Malgrat que aquest any, la primavera ha fet el seu temps, aquell que li és propi.

      Suprimeix
  8. No exageris! Només n'hi ha 986!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Te n'has descomptat una que està mig amagada a la part dreta de la imatge. Visca la diversitat de la primavera!

      Suprimeix