21 de setembre del 2016

A la falda de Sant Miquel

Sant Miquel de Cuixà

A la falda de Sant Miquel de Cuixà hi creixen els préssecs. Uns arbres joves i vigorosos donen els seus primers fruits. Quan madurin tindran la intensitat d'allò antic i la frescor d'allò novell. 

20 comentaris:

  1. Han de ser bons: respiren aire del Canigó, i beuen de les seves aigües.
    M'agrada tot d'aquesta fotografia: els presseguers, el xiprer que es torça i finalment es redreça, les boires que mandregen a les muntanyes...
    I l'arquitectura!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada tot. Contemplo Sant Miquel de Cuixà i veig deu segles d'història que s'alcen davant meu, una història que encara avui és fecunda i produeix els seus fruits.

      Elimina
  2. Ben trobat això de l'antic i el novell. M'agrada la barreja de la fotografia i el text. Per València, diem bresquilles al que vosaltres dieu préssecs.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Vicent. No sabia aquest nom de "bresquilles". La nostra llengua és tan rica que mai l'arribarem a abastar i conèixer del tot.

      Elimina
  3. Una foto molt maca de Sant Miquel de Cuixà. Amb els presseguers, ja fa venir ganes de començar a collir préssecs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquesta foto està presa a mitjans d'agost i ara potser aquests préssecs estan a punt per ser collits.

      Elimina
  4. Els préssecs antics i novells ho són com ho expressa la imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns préssecs que els contemplen unes pedres antigues que tenen una llarga història.

      Elimina
  5. Molt bonica la foto. M'agrada aquesta torre que es veu forta tot i la vida viscuda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, Noves flors, aquesta torre té una magmatisme especial i ens inspira fortalesa i seguretat.

      Elimina
  6. Aquests préssecs tindran gust de la nostra història madurats al peu del Canigó, assaonats pels cants gregorians del Monestir...
    Preciosa la fotografia!
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un monestir que transmet la seva essència a través de la música.

      Elimina
  7. Impressionant aquest monestir amb tanta història. Recordo el poema de Verdaguer i la seva conversa amb el de Sant Martí del Canigó. Preciós. Un dia he de compartir aquest poema al blog.
    La teva fotografia li fa justícia, Consol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria, sempre tan amable. També comparteixo que hem de reivindicar el nostre patrimoni i els nostres poetes. Segueixo el teu bloc i ser que n'ets una gran divolgadora.

      Elimina
  8. Ací a Alacant també diem bresquilles. De fet la paraula préssec no la coneixia. Molt bonica la foto

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nostra llengua és molt rica en paraules. Gràcies, Mari Català.

      Elimina
  9. triar un bon préssec no és fer el préssec. Maravellós Sant Miquel de Cuixart

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per què serà que els préssecs tenen la connotació de "fer el préssec"? Haurem d'investigar-ho. Esplèndid i majestuós Sant Miquel de Cuixar.

      Elimina
  10. L’altre dia vaig comprar préssecs, i feia molt de temps que no em comprava, com que no em conec quina es la època de cada fruita mai estic segur de si em sortirà bona o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em passa, això de trobar al mercat tot l'any tot tipus de fruita fa que no sàpiguem quan és la temporada. Ara però crec que estem en un bon moment pels prèssecs que no vol dir que és moment de fer el prèssec.

      Elimina