15 de març de 2015

Claustre

Claustre de Sant Benet de Bages, s. X

Si cregués en les energies tel·lúriques diria que els claustres tenen una energia especial. No hi crec i diré que els claustres són un lloc de recolliment i meditació. Un pati interior on et sents protegit del brogit constant de l'exterior. Un passeig d'arcades que et conviden a passejar-hi pausadament. Uns capitells que es deixen contemplar i descobrir, i que junts, conformen una melodia. Escoltaré les veus de les pedres que entonen el seu cant gregorià acompanyat de la fressa de l'aigua de la font.

Precs de columnes
que canten misteris.
Pedres insomnes.

Xavier Pujol

Claustre de llum.
L'horitzó amb més amplada,
el dels teus ulls.

Helena Bonals

Lliure, fermat,
claustre de monestir
que sents dins teu.

Helena Bonals

26 comentaris:

  1. Precs de columnes
    que canten als misteris.
    pedres insomnes.

    ResponElimina
  2. Hi ha llocs que tenen una energia especial... Es nota i amb això és suficient. Els claustres per descomptat, però també m'ha passat algun cop, en algun lloc precís a la muntanya, i en indrets més amplis que un claustre... :D

    aix... Tan descreguda que sóc i ara em trobo creient el les energies telúriques... que no, que no, que no hi crec que les noto... Ah! Que és ms ommenys el mateix? Doncs potser sí...

    Faig broma, però no del tot...

    Una foto preciosa d'uns capitell magnífics...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em passa el mateix. No li puc dir energia perquè no sé què vol dir, però són llocs especials, com si tinguéssin una atmosfera diferent. A vedades és el paisatge, llocs una mica elevats i airejats on la mirada es pot perdre a l'horitzó. Altres vegades és a prop del mar.

      Elimina
  3. No sé què tenen els claustres que m'hi sent bé al seu recer.
    Fotografia magnífica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, novesflors.
      Segurament ja van ser pensats pe donar la sensació de recolliment i pau.

      Elimina
  4. Trobo que has donat una interpretació molt bonica del què representa un claustre, trobo que et transmeten calma i serenor...Jo hi havia stat abans de què hi fessin les obres , no sé si el claustre el van tocar...
    Que tinguis una bona setmana i que t'acompanyi la música del cant gregorià!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vaig veure que al claustre haguessin fet gaires reformes. Un claustre petit i acollidor amb uns capitells magnífics.
      El cant gregorià té una cadència que apaivaga l'esperit.
      Que tinguis una bona setmana, M. Roser.

      Elimina
  5. Jo també crec que els claustres en general són uns llocs especials. Si tenen energia pròpia o els la dóna el mateix disseny de l'espai, semi-obert a l'exterior, a aquest pati central que ens reconnecta amb la llum, les plantes i, sovint, amb l'aigua. És com un passeig endins-enfora d'un mateix. Aquí crec que rau la seva força i els que els van dissenyar, segles ha, segur que ho van tenir en compte.
    Aquest me'l conec molt perquè de jovenet, quan encara no estava tan restaurat com ara -i sense el boom del Món Sant Benet i tot això- hi venia molts dissabtes amb algun amic o amiga des de Manresa, en bici. M'ha agradat retrobar-lo, retrobar-m'hi. Gràcies, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament l'atmosfera dels monestirs i dels claustres no és casual. He llegit que durant l'edat medieval es considerava que els monjos feien un pelegrinatge de vida en un monestir, lluny de les seves cases i de la vida quotidiana de la gent. L'organització de les estances i tots els símbols estan pensats per cultivar la vida interior dels monjos.
      Món Sant Benet em va semblar un gran complex molt allunyat d'un ambient monàstic. Ara té uns atractius diferents.

      Elimina
  6. No sé què tenen, però són llocs que et fan sentir bé. Són especials, t'hi passeges i pel simple fet de les perspectives ja bades. Sempre m'agrada visitar-los, la sensació que et deixen és molt bona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També hi anem predisposats al silenci, a contemplar, a reposar una estona. A mi m'agrada tocar les pedres gastades pels anys.

      Elimina
  7. La imatge i la descripció conviden a entrar-hi i passejar-se... gràcies pel regal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es mereixen, Ignasi. Els espais que han perdurat durant segles tenen moltes històries per explicar.

      Elimina
  8. Un pilar restaurat, l'altre amb l'erosió dels segles, molt ben trobada la imatge.
    A mi aquest claustre em va inspirar dos haikus:

    Claustre de llum.
    L'horitzó amb més amplada,
    el dels teus ulls.

    Lliure, fermat,
    claustre de monestir
    que sents dins teu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns poemes magnífics. La poesia pot expressar sensacions que el pensament no sap dir amb paraules.

      Elimina
  9. Si l'imatge és preciosa la descripció ho és igualment.
    Recolliment, serenitat, bellesa tot es troba dins d'un claustre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria.
      La paraula serenitat m'agrada, és senzilla i difícil d'aconseguir.

      Elimina
  10. Jo també sóc descreguda però sé que hi ha llocs especials, oberts o tancats, on cos i esperit s' hi senten a gust.
    Crec que els claustres adopten la forma dels antics patis de les vil·les romanes on aigua i llum tenien un paper molt important tant per la la vessant pràctica com per la del benestar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ben ser això que dius. El romànic català és d'estil lombard. Els edificis nous es basen en els coneixements anteriors.

      Elimina
  11. Sort que actualment els obren al públic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, queden pocs monestirs en que hi visquin monjos o monges. Són espais molt antics i és un privilegi que es conservin per poder-los visitar.

      Elimina
  12. i realment podéssim escoltar tot el que les pedres han escoltat......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes pedres tenen històries escolpides que ens expliquen coses però elles han vist molt més del que nosaltres podrem veure.

      Elimina
  13. Respostes
    1. Ho dius pel nombre de comentaris? Pels poemes? Per què a tothom li agraden els claustres? Per tot? Sí, moltes gràcies.

      Elimina