25 d’agost de 2015

Serrabona

Priorat de Serrabona del s. XI-XII, Bula d'Amunt, Rosselló.

Tribuna de l'església de Serrabona
Capitells del claustre

S'arriba a Serrabona per una vall recòndita i per un camí on un bosc d'alzines i roures ens fan companyia. El priorat ens apareix esvelt i assolellat, d'unes línies elegants i austeres. En el seu cor guarda un tresor de marbre roig. Des del claustre sentim la flaire del romaní i la farigola. 

10 comentaris:

  1. Sembla molt ben conservat, oi? n'han tingut cura, té una pila d'anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les pedres són les originàries però té una llarga història d'ús, d'abandonaments, de conservació i de restauració. Des de 1960 el seu propietari és el Consell General dels Pirineus Orientals. Et recomano la seva visita.

      Elimina
  2. Ens queden molts tresors per descobrir i els tenim molt a l 'abast nostre. Fem-ho

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan més conec, més em queda per conèixer. Conèixer per estimar i respectar.

      Elimina
  3. Com m'agrada recordar-ho!!! Fa anys que hi vaig estar i em va encantar. I no en tinc cap foto... No sé pas perquè...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són llocs que no s'obliden, ens parlen de mil anys d'història.

      Elimina
  4. Un bon lloc per visitar, ple d'història!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rodejat d'un bosc d'un color verd intens.

      Elimina
  5. M'agraden les esglésies i els monestirs romànics, la seva austeritat ens dóna pau...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La seva senzillesa no ens deixa distreure, anem a l'essència de les coses.

      Elimina