Santa Maria de Lluçà, claustre
només el temps,
camí de llums i d'ombres,
al clos madur de vinyes i de blats.
Francesc Garriga Barata
fragment dins Setembre
Aquesta porta oberta
sobre el magnífic món
i les muntanyes...
em fa respirar fons
i m'allibera
d'aquest recolliment
tancat i protector
del claustre ombrívol.
Aquietat i contingut el cor,
en el recer,
ara beu llum i se m'eixampla.
Carme Rosanas
Aquesta porta oberta
sobre el magnífic món
i les muntanyes...
em fa respirar fons
i m'allibera
d'aquest recolliment
tancat i protector
del claustre ombrívol.
Aquietat i contingut el cor,
en el recer,
ara beu llum i se m'eixampla.
Carme Rosanas
La llum i l'ombra: sense una no hi ha l'altra. La fotografia ho explica molt bé.
ResponEliminaI enmig la penombra.
EliminaLes parets són un mar d'un quadre de natura que s'endevina horitzons enllà...
ResponEliminaBon vespre, Consol.
La porta és oberta, travessar-la o no és decisió nostre.
EliminaAquesta porta oberta
ResponEliminasobre el magnífic món
i les muntanyes...
em fa respirar fons
i m'allibera
d'aquest recolliment
tancat i protector
del claustre ombrívol.
Aquietat i contingut el cor,
en el recer,
ara beu llum i se m'eixampla.
Moltes gràcies, Carme, pel teu magnífic poema. Molt agraïda.
EliminaConsol, en moltes ocasions les teves fotografies no necessiten paraules perquè elles mateixes siguin tot poesia. Aquesta és una d'elles.
ResponEliminaPosseïts de la fortalesa de les pedres centenàries sortim a una llum esperançadora. Des de l'ombra transitem a la nova llum.
Gràcies, Alfonso, també m'agrada cercar paraules de poeta.
EliminaQue el trànsit a la llum ens sigui profitós.
les portes obertes tant conviden a sortir com a entrar i si no tenen porta donen tota la llibertat que sovint cerquem.
ResponEliminaPortes obertes que et conviden al recolliment o a l'esplai i ens recorden que tot depèn de la nostra voluntat.
EliminaQuin gran poeta en Garriga. I quina gran fotògrafa la nostra Consol!
ResponEliminaNo em mereixo els teus elogis, Glòria. En Garriga és un poeta per anar descobrint a poc a poc. Profund.
EliminaAquesta planta de branques punxegudes parla de la duresa de la intempèrie, però també de la seva bellesa.
ResponEliminaS'ha de ser fort per viure sempre a fora, el claustre ens preserva del fred i la calor.
EliminaFa goig la claror esplendorosa, però hi ha dies que estem millor enla penombre perquè ens cal una mica de recolliment.
ResponEliminaEl recolliment ens és necessari. Els claustres romànics ens conviden al recolliment i a mirar al cel, a la transcendència en les nostres vides.
Elimina