15 de març del 2017

Camí de llums i d'ombres

Santa Maria de Lluçà, claustre

només el temps,
camí de llums i d'ombres,
al clos madur de vinyes i de blats. 

Francesc Garriga Barata
fragment dins Setembre

Aquesta porta oberta
sobre el magnífic món
i les muntanyes...
em fa respirar fons
i m'allibera
d'aquest recolliment
tancat i protector
del claustre ombrívol.
Aquietat i contingut el cor,
en el recer,
ara beu llum i se m'eixampla.

Carme Rosanas

16 comentaris:

  1. La llum i l'ombra: sense una no hi ha l'altra. La fotografia ho explica molt bé.

    ResponElimina
  2. Les parets són un mar d'un quadre de natura que s'endevina horitzons enllà...
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La porta és oberta, travessar-la o no és decisió nostre.

      Elimina
  3. Aquesta porta oberta
    sobre el magnífic món
    i les muntanyes...
    em fa respirar fons
    i m'allibera
    d'aquest recolliment
    tancat i protector
    del claustre ombrívol.
    Aquietat i contingut el cor,
    en el recer,
    ara beu llum i se m'eixampla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme, pel teu magnífic poema. Molt agraïda.

      Elimina
  4. Consol, en moltes ocasions les teves fotografies no necessiten paraules perquè elles mateixes siguin tot poesia. Aquesta és una d'elles.
    Posseïts de la fortalesa de les pedres centenàries sortim a una llum esperançadora. Des de l'ombra transitem a la nova llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alfonso, també m'agrada cercar paraules de poeta.
      Que el trànsit a la llum ens sigui profitós.

      Elimina
  5. les portes obertes tant conviden a sortir com a entrar i si no tenen porta donen tota la llibertat que sovint cerquem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Portes obertes que et conviden al recolliment o a l'esplai i ens recorden que tot depèn de la nostra voluntat.

      Elimina
  6. Quin gran poeta en Garriga. I quina gran fotògrafa la nostra Consol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em mereixo els teus elogis, Glòria. En Garriga és un poeta per anar descobrint a poc a poc. Profund.

      Elimina
  7. Aquesta planta de branques punxegudes parla de la duresa de la intempèrie, però també de la seva bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha de ser fort per viure sempre a fora, el claustre ens preserva del fred i la calor.

      Elimina
  8. Fa goig la claror esplendorosa, però hi ha dies que estem millor enla penombre perquè ens cal una mica de recolliment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El recolliment ens és necessari. Els claustres romànics ens conviden al recolliment i a mirar al cel, a la transcendència en les nostres vides.

      Elimina