22 de maig de 2015

Cor endins

Camí de Marata                                                                                           

pensar-te és retrobar-te.

segueixo mil camins
que em dicta l'enyorança

i em perdo cor endins. 

Francesc Garriga Barata
Dins Els colors de la nit (1990)

24 comentaris:

  1. Que bonic enyorar un camí que ja fa temps que havíem seguit, segur que en tenim bons records...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensar en algú és una manera de reviure'l.
      Bon cap de setmana, M. Roser.

      Elimina
  2. Els camins, poden ser tan seductors i atractius com els amors ... ( o gairebé)

    ResponElimina
    Respostes
    1. També hi ha amors, que com els camins, es tornen feixucs i que ens en volem sortir.

      Elimina
  3. Un camí que s'endinsa a móns desconeguts o, potser, a móns més profunds.

    Nanit, bonica ... aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després del revolt que fa el camí, hi ha un món per descobrir.
      Aferradetes, sa lluna.

      Elimina
  4. Un camí sense saber el que et trobaràs darrere de la propera mata, del proper arbre, com el camí de la nostra vida. Bonica foto Consol.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. El futur sempre és incert i potser és bo està ben predisposat a rebre'l.
      Una abraçada, Alfonso.

      Elimina
  5. A vegades el camí es bifurca i cal triar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som exploradors en les nostres vides i a vegades hem d'esperar que l'atzar ens sigui propici.

      Elimina
  6. la fotografia acompanya i posa l'accent als mots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els mots de Francesc Garriga són tan precisos que sembla que els vulgui estalviar, com si fossin massa valuosos per dir-los en va.

      Elimina
  7. No estic segur que sempre sigui així però m'ha agradat llegir aquest "pensar-te és retrobar-te"... intentaré tenir-ho present. Merci!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que a vegades sigui a contracor.

      Elimina
  8. Respostes
    1. Francesc Garriga és un poeta per anar descobrint.

      Elimina
  9. No tots els camins són lleugers, però tot passa

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha de costeruts que quan els superes et fan sentir més fort.

      Elimina
  10. Camins de bosc, dins del cor mai s'acaben.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cor endins, sense fons, sense treva.

      Elimina
  11. Mai no ho havia pensat això, però sí, és genial, quantes vegades ens hem perdut cor endins!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perduts en el laberint profund del cor.

      Elimina
  12. Que ben trobada la imatge amb el poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena. És un camí proper com el nostre cor.

      Elimina