3 de desembre de 2016

Tot és de pedra

Catedral de Barcelona

(XI)

Tot és de pedra, però si
canta una veu acompanyant-se
d'ella mateixa en esperança,
fa planer el tortuós camí.

És a perdre'm que vaig sortir
de la cova, sense mirada.
Ara sóc temple de rosada
i Orió ja fa part de mi. 

Joan Vinyoli
Cants d'Abelone

14 comentaris:

  1. Hi ha moments en quèlapedra és unreducte que ens acull.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens dóna refugi i seguretat.

      Elimina
  2. La pedra a vegades és preciosa com una filigrana, i a més a més, ens acull, com diu novesflors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com la Catedral de Barcelona que s'alça gegantina plena de llum i elegància.

      Elimina
  3. La pedra és com molts materials de la natura, que quan s'ordena, es transforma en determindas formes i es col·loca en el lloc adequat adquireix vida i li dóna bellesa al que l'envolta i a si mateixa, després, a més, realça tot el que es realitza sota el seu mantell màgic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els homes han volgut dominar la pedra i fer-la servir per construir els seus refugis. Les catedrals gòtiques són una bella mostra d'aquest propòsit que encara avui ens meravella.

      Elimina
  4. Som de pedra i en pedra ens convertirem.
    Oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la pedra no és res més que pols d'estrelles.

      Elimina
  5. ostres la pedra pols d'estrelles ! bonic! la pedra eterna i prop del esperit

    ResponElimina
    Respostes
    1. En espais tan singulars el nostre esperit s'eleva i transcendeix.

      Elimina
  6. La pedra, l'abstracció que cobrim amb vels d'empatia com aquest poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pedra, com la paraula, és manejable i perenne.

      Elimina
  7. Una magnífica imatge que encara no he pogut veure en viu per dintre.
    A la propera, segur.

    Aferradetes de diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Curiosament, jo només hi he entrat tres o quatre vegades, i només en l'última he apreciat la majestat i l'elegància de la Catedral. També vaig posar una espelma a Sant Rita, la dels Impossibles.
      Aferradetes, sa lluna.

      Elimina