1 de setembre de 2015

Fet amb les mans

Taller de Carles Vives, Llerona.

Haurem de descobrir, en aquest món cada cop més virtual, el plaer de fer les coses a mà. El gust de concentrar-se en una tasca que requereix de tots els nostres sentits; el plaer de fer una cosa nova diferent a totes les altres i de saber que l'hem fet nosaltres. Quina meravella a tocar de les nostres mans!

24 comentaris:

  1. Només és amb les mans que es pot fer un art sublim, diuen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb les mans i el cor, diuen.

      Elimina
  2. Sóc l'únic què pensa en Ghost?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no hi pensava. Sí, els protagonistes els agrada fer les coses amb les mans i fer-les bé, de cor.

      Elimina
  3. Arg, els enllaços no es veuen en aquest blog si no hi passes el cursor!
    https://www.youtube.com/watch?v=2OJCMlPv2XE

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, necessitaria un becari que m'ajudés amb aquestes coses dels enllaços.

      Elimina
  4. Per més virtual que sigui la nostra vida, hi ha coses que sempre, sempre s'haurien de fer a mà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins i tot, de tant en tant, escriure amb lletra manuscrita i fer-la a poc a poc, traç a traç.

      Elimina
  5. I es quan de veritat ens adonem del que costen les coses

    ResponElimina
    Respostes
    1. I de la satisfacció d'haver-les fetes.

      Elimina
  6. Veure treballar el fang en un torn és pura màgia... els ulls s'ho queden encisats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És hipnotitzant i té un punt de màgia.

      Elimina
  7. Abans de pensar en ghost, havia pensat en la xocolata desfeta.
    Bromes a banda, és un plaer fer coses artesanes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I amb la xocolata et pots llepar els dits i tot.

      Elimina
  8. És tot a una satisfacció fer les coses a mà i aconseguir que et surtin bé...Ho dic perquè vaig fer un curset de ceràmica i sembla fàcil, però no, jo era la primera de riure'm de com em sortien les coses, només triomfava amb els colors, a l'hora de pintar les peces...
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que et van quedar unes peces molt acolorides i molt personals.
      Bona tarda, M. Roser.

      Elimina

  9. Em recorda a la idea de l'artesà i el seu context: l'individu que treballa a partir d'una habilitat i la perfecciona en la dimensió temporal, just perquè disposa de les hores. I això, i no una altra cosa, implica goig en la realització del teu ésser en l'objecte.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer un objecte és un acte que posa en marxa molts aspectes de nosaltres mateixos: el nostre pensament i idees, l'habilitat i la tècnica, la manipulació i experimentació, i les nostres emocions. A més l'objecte té una finalitat i un destí.
      Abraçades, Jordi.

      Elimina
  10. A casa teníem un torn que es va fer aprofitant un motor de rentadora. Treballar el fang...de les coses més màgiques!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que fer un torn amb un motor de rentadora és una idea brillant. Amb aquesta enginy segur que sortien grans peces.

      Elimina
  11. És fascinant veure treballar el fang. I sembla tan fàcil... Quan ho proves te'n dons compte de la gran habilitat dels artesans, perquè de fàcil no n'és gens.
    Magnífica la fotografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els artesans fan art: pensen la peça, la modelen amb habilitat i fan una peça única.
      Gràcies, Glòria.

      Elimina
  12. M' agraden molt les manualitats, són molt relaxants. Però si m'hi hagués de guanyar la vida, ja no disfrutaria tant. M'agrada que siguin una afició.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que els professionals viuen les coses de forma diferent als aficionats. Qui hi treballa deu viure-ho amb passió.

      Elimina