Obra de Jaume Plensa, galeria Senda, Barcelona
Veig un home que es replega en si mateix. La seva pell està marcada per símbols i li cal refugi per protegir el seu món interior que ha quedat obert a la intempèrie. Un home que resisteix i que vol preservar el seu ser íntim.
La intimitat no sé jo si la podrà amagar gaire. Ara l'escultura és genial.
ResponEliminaLa seva intimitat és un gran buit? Potser sí...
EliminaImpressiona, aquesta escultura! Replegat i obert, tot a la vegada...
ResponEliminaEl dins i el fora només separats per una membrana de símbols i amb grans obertures. Dóna a què pensar.
EliminaBusca refugi en les lletres, i no ho fem molts això?
ResponEliminaSom fets de paraules que ens envolten i aixopluguen. Una bella metàfora.
EliminaSi li traiem els signes esdevé una escultura invisible.
ResponEliminaI els límits del seu ser ja diluïts. No som res sense signes.
EliminaDe vegades, moltes vegades, el nostre món interior queda millor protegit i més segur quan ho vam mostrar obert i net a l'exterior.
ResponEliminaSegur que tens molta raó.
EliminaLa seva intimitat no es pot veure atacada mai. És invisible!!!
ResponEliminaInevitablement estem oberts al món exterior.
EliminaÉs com un poema, amaga i mostra alhora. D'aquí les lletres.
ResponEliminaPerquè cada lletra és un món a descobrir.
Elimina