13 de novembre de 2015

Camí dels plàtans


Parlem de les nostres coses mentre fem el camí dels plàtans. Ells, esvelts i majestuosos, ens acompanyen el pas. Cau una fulla, la collim i alcem el cap. Des de dalt de la capçada, ens saluden.

22 comentaris:

  1. Quanta calma i bellesa encomanen aquests passeig i les teves paraules.
    Una bona lectura com aquesta, curta i poètica, rebaixa l'estrés, i darrerament això és convenient.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Calma, molta calma, que no per cridar més és té més raó. Ens cal retornar als orígens i a fixar-nos en les petites coses que són les que realment importen.

      Elimina
  2. un caminar plaent i amb ganes de que no acabi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per assaborir-lo a cada pas.

      Elimina
  3. Molt poètic l' escrit i la foto...És una delícia passejar per aquests camins de tardor , envoltats d'ocres a banda i banda i amb alguna fulla per barret, de tant en tant...Sents una sensació de pau i serenor!
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un camí per respirar a ritme del pas. Només respirar.
      Bon cap de setmana, M. Roser.

      Elimina
  4. Tots els camins acompanyats d'arbres són bellíssims, i no n'hi ha gaires.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'hivern t'obren clarianes per on entra la llum i a l'estiu et fan ombra. A la tardor omplen el paisatge de colors.

      Elimina
  5. Tinc pels plàtans un afecte especial. Eren els arbres del meu carrer i recordo que bé m'ho passava de menuda quan les fulles encatifaven les voreres aixafant-les o escampant-les a puntades de peu. Els hi fet un poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mereixen un poema. Jugar amb fulles és un plaer que tenim molt a l'abast. És una d'aquestes coses que oblidem quan ens fem grans.

      Elimina
  6. bellíssima imatge del camí entre els plàtans.....tardor i tendresa

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor té un aire de recolliment i de silenci.

      Elimina

  7. La perspectiva i dues figures allunyant-se. Quanta proximitat a tocar de la mirada.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mirada se'n va, gairebé sense voler, cap a la presència humana. Per molt petits que els veiem, queden sobredimensionats. Devem tenir una predisposició innata a veure als nostres semblants.
      Bon diumenge, Jordi.

      Elimina
  8. Aquests camins sempre sedueixen... Camins i plàtans com uns amics més que ens acompanyen i fan l instant bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'escenari on passen les coses influeix en la conversa. Fem bé en buscar entorns bells per estar junts.

      Elimina
  9. Costa molt de trobar aquestes "avingudes" entre plàtans. Abans eren molt comunes a les carreteres però es veu que feien nosa als cotxes. Aquesta que fotografies és bellíssima! I sí, calma i serenor ens fan molta falta… Gràcies per regalar-nos-en una mica, Consol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per contemplar-la. Sí, a vegades passa que allò que una generació construeix amb bon seny i esforç, la següent generació destrueix perquè li fa nosa. Quan ens n'adonem gairebé no queda res. Els camins de plàtans són bells i fariem bé en conservar.

      Elimina
  10. Aquesta foto aporta pau. Passejar-se per aquí deu ser una delícia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, passejar tranquil·lament per un paisatge bell ens aporta pau. És ben senzill i no sempre ens n'adonem.

      Elimina
  11. On són els plàtans? La fruita vull dir

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els plàtans que busques es troben en una planta herbàcia anomenada bananer. No és ni un arbre ni un arbust.
      El fruit dels plàtans no és comestible.

      Elimina