7 de setembre del 2016

Claustre

Claustre de l'Abadia d'Arlés

l'art d'una rítmica subtil
vincla l'esforç de cada afany
sobre un lent horitzó,
i l'esperit, amb poca vigoria?
plora la incomprensible espera
d'un inútil saber-se cridat
del més enllà...

Francesc Garriga Barata
Dins de Entre el neguit i el silenci

14 comentaris:

  1. Inexorable destí... Què hi farem? Ja fa més d'un any que ens va deixar...

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. I durant aquest últim any: hem anat errants per la infinita obscuritat del caos?

      Elimina
  2. Un claustre preciós, algú en té molta cura...Suposo que la calma i el silenci ens ajuden a acceptar la crida!
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un claustre molt ben cuidat on es respira calma i silenci.

      Elimina
  3. Els segles passen pel claustre. En quietud, com aquell que no se n'adona.
    No cansa, contemplar un claustre.
    Encara que no hi siguem, admirem aquesta fotografia tan bella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cansa i el record del moment perdura. Un lloc per trobar-se i trobar.
      El Claustre de l'Abadia d'Arlés està molt ben conservat i és bell.

      Elimina
  4. És un claustre petit, però preciós i tranquil...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els claustres tenen una mida humana que els fa acollidors.

      Elimina
  5. Un lloc ideal per reposar i deixar volar els pensaments i l'esperit. Voltats per pedres centenàries carregades d'història i energia.
    Esplèndida fotografia, Consol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, també un lloc per meditar, per deixar que el pensament flueixi seguint el compàs de l'aigua de la font.

      Elimina
  6. Bonica foto Consol. Hi ha geometries que ajuden al repòs i més si li ajuda el pes de la pedra i la tendresa del voltant.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Geometries que són com laberints, grans i petits, pels quals transitem en la nostra vida quaotidiana.
      Salutacions, Alfonso.

      Elimina
  7. És així, el gòtic és com si t'engrapés i elevés una ma invisible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És elegant i refinat. És cert que té aquest aire d'elevar-se cap amunt.

      Elimina