Fira del càntir 2013, Argentona.
Fa temps vaig llegir un proverbi oriental que, més o menys, deia així: "si una de les nanses que uneix la relació amb el teu germà s'ha trencat, mira d'agafar el càntir per l'altra nansa". És difícil d'acomplir i bo de recordar.
PD: dedicat a la cantireta que demà fa cinc anys: http://cantireta.blogspot.com/
i si no tinc germans?
ResponEliminaFaig la mateixa reflexió quan en un escrit parlen de "l'home", a lletra llei, les dones no estem obligades a seguir cap manament, gairebé res ens afecta.
EliminaPotser et penses que no tens "germans" i resulta que en tens un munt, som tants!
I si resulta que el canti ja només tenia una nansa? Ai las... potser intentar enganxar-la amb sentiments positius!
ResponEliminaBon dia, Consol.
Aleshores, ja l'hem fumuda, ja no en queda res.
EliminaBon dia, M. Roser.
La terrissa en una fotografia, són dues coses que es complementen, les dues es fan amb les mans i la vista, tècnica apart.
ResponEliminaSí, en ambdós és important el gust estètica, una mirada particular.
Elimina
ResponEliminaM'agrada el mot "nansa", el seu so i la relació que hi ha entre bellesa i utilitat... Bella i útil, una nansa!
Abraçades, des de El Far...
Un gran invent, una nansa. Certament, ens agrada rodejar-nos d'objectes bells i sembla ser que això ja ho feien en temps antics.
EliminaAbraçades, Jordi.