6 d’agost de 2013

Textures

                                                                                             Fira del càntir, Argentona 2013

M'imagino que han sortit minúsculs granets de dins l'àmfora, dibuixen la paret del fons i s'escampen arreu. L'objecte retorna a la seva essència.

8 comentaris:

  1. Com a fotògraf un dels meus temes predilectes han estat sempre les textures... has tocat una de les meves debilitats!

    Des de El Far...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em vaig iniciar a fer reportatges fotogràfics tot buscant textures pel carrer de casa meva. Les textures són arreu, momés cal mirar-les i clicar.
      Ull viu!, des de El Far, que s'acosta tempesta.

      Elimina
  2. És la terra feta objecte. Quan en veig un, em costa no tocar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que els nens ho toquen tot però no serien sols els nens si ens fos permès anar tocant-ho tot. A mi m'agrada tocar les pedres, i de moment, a ningú li molesta.

      Elimina
  3. M'agrada molt el que dius de la imatge. L'objecte retorna a la seva essència com amb la interpretació d'un poema la poesia transmet la seva essència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben observat. M'agraden els teus comentaris, sovint sembla que et situïs una mica enrera per veure-ho des d'una altra perspectiva.

      Elimina
  4. Aquests últims posts són tot un homenatge al fang, la terra...De fet, als orígens de la vida...
    Bon dia, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia M. Roser. Les coses fetes amb les mans mereixen una mirada atenta.
      Fins aviat.

      Elimina