5 d’agost de 2013

Nansa

                                                                                                                           Fira del càntir 2013, Argentona.

Fa temps vaig llegir un proverbi oriental que, més o menys, deia així: "si una de les nanses que uneix la relació amb el teu germà s'ha trencat, mira d'agafar el càntir per l'altra nansa". És difícil d'acomplir i bo de recordar.

PD: dedicat a la  cantireta que demà fa cinc anys: http://cantireta.blogspot.com/

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Faig la mateixa reflexió quan en un escrit parlen de "l'home", a lletra llei, les dones no estem obligades a seguir cap manament, gairebé res ens afecta.
      Potser et penses que no tens "germans" i resulta que en tens un munt, som tants!

      Elimina
  2. I si resulta que el canti ja només tenia una nansa? Ai las... potser intentar enganxar-la amb sentiments positius!
    Bon dia, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aleshores, ja l'hem fumuda, ja no en queda res.
      Bon dia, M. Roser.

      Elimina
  3. La terrissa en una fotografia, són dues coses que es complementen, les dues es fan amb les mans i la vista, tècnica apart.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, en ambdós és important el gust estètica, una mirada particular.

      Elimina

  4. M'agrada el mot "nansa", el seu so i la relació que hi ha entre bellesa i utilitat... Bella i útil, una nansa!

    Abraçades, des de El Far...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gran invent, una nansa. Certament, ens agrada rodejar-nos d'objectes bells i sembla ser que això ja ho feien en temps antics.
      Abraçades, Jordi.

      Elimina