19 de març de 2015

Verd i daurat

Escultura Gaudí nen d'Artur Aldomà, Reus 2002.

Em plau trobar aquesta escultura al carrer. La seva textura, les tonalitats del verd, la combinació amb el daurat... em transmet elegància i calidesa. Una escultura que no es conforma en ser realista, vol captar un instant de placidesa i concentració. Una acció quotidiana embellida per l'art.

És una obra en homenatge a Gaudí qui va néixer i passar llargues estades d'infantesa a la ciutat de Reus. L'autor de l'obra és Artur Aldomà i està feta de bronze. 

29 comentaris:

  1. Un luxe artístic per al poble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El carrer és el millor museu per aquesta obra.

      Elimina
  2. És una escultura molt bonica. El gest i l expressió concentrada del nen tan ben trobats... I els colors, com tu dius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que més m'ha cridat l'atenció: l'elegància de les formes, el color i l'expressió concentrada i relaxada del nen.

      Elimina
  3. http://www.reuspromocio.cat/la-ruta-gaudi

    Aquí hi ha qui la va fer, té un significat adient amb el fill predilecte de la ciutat ;-)

    preciosa escultura, i el nen que es mira embadalit aquestes semi-esferes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Cantireta.
      Em va agradar molt l'escultura, anava de pressa i no vaig recollir bé la informació sobre l'obra. Ja he ampliat la informació d'aquesta entrada.
      És un homenatge a Gaudí però jo també hi veig un homenatge a la infància i a la vàlua del joc.

      Elimina
  4. Em semblava que era aigua! Però ja veig que no. Figuració contra abstracció. Verd gastat contra daurat resplendent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí el verd i el daurat conviuen amb harmonia. Pots emmirallar-te en les boles daurades.

      Elimina
  5. És un luxe poder veure l'art al carrer, crec que si es donés més la gent no aniria amb tantes presses.
    Tant les formes com els colors magnífics!

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades hi ha art al carrer i no ens hi fixem prou. Fins i tot als museus anem de pressa i no ens donem temps per captar una obra.
      Aferradetes, sa lluna.

      Elimina
  6. això realment és art i fa goig de mirar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, trobo que aquesta escultura diu més del que ensenya.

      Elimina
  7. Tens raó, una bonica escultura , el verd i el daurat donen sensació de bellesa i de vellesa...M'agrada.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una escultura que viu al carrer per tal que ens topem amb ella i la contemplem. El verd del coure, viu en algunes parts i desgastat en altres , aconsegueix l'efecte d'una textura vella i alhora d'una gran bellesa.
      Que tinguis un bon dia, M. Roser.

      Elimina
  8. Bellíssima escultura! Una mostra d'art i de bon gust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, l'escultor ha captat el moment precís: concentració, calma, benestar...

      Elimina
  9. Pera mi, que veig cada dos per tres aquesta estàtua -de vegades observant si han netejat ja les darreres pintades dels brètols-, has descobert un angle nou. Preciosa fotografia. Vaig dedicar una entrada al meu blog de les estàtues femenines als carrers de Reus (http://antiartistes.blogspot.com.es/2013/05/les-dones-i-les-vies.html) . Em faltaria una de les altres estàtues, i de les escultures no figuratives, que en són moltes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Eduard. És lloable fer aquesta tasca de divulgació. Cal conèixer el patrimoni que tenim per poder valorar-lo i estimar-lo.

      Elimina
  10. M'encanten les escultures de bronze, amb aquesta pàtina de verd.
    Sovint tenen vida pròpia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho comparteixo, a mi també m'agrada aquest to de verd una mica desgastat. Trobo que és molt elegant.

      Elimina
  11. Bon día. Soc Nuri desde México
    Estic escrivint un article sobre Gaudí per a una revista electrònica d'art i moda (TRAMA) podria utilitzar aquesta fotografia? Ha estat molt difícil trobar una foto d'aquesta bella escultura que sigui d'ús lliure. Gracies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot utilitzar-la si posa el meu nom com autora de la fotografia.
      Molta sort.

      Elimina
  12. Moltes gràcies.
    Posem només: Consol?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, potser no queda bé. Pots posar Consol Areñas.
      Fins aviat.

      Elimina
    2. Consol, disculpa qui no hagui escrit abans. 16 d’abril es va publicar la teva foto amb el meu article a TRAMA. Podeu veure l'article en aquest enllaç. Moltes gràcies per compartir

      http://www.trama-mag.mx/que-veian-los-ojos-de-gaudi/

      Elimina
  13. Una preciositat de foto. M'agrada el contrast entre el verd i el daurat, sí, però el gest del nen m'encanta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, penso que l'autor, Artur Aldomà, ha aconseguit que l'escultura prengués vida amb l'expressió genuïna de la cara que concorda amb el posat relaxat de tot el cos.

      Elimina