7 de juliol de 2019

El meu poble i jo

Paisatge de Sora, masos de Rocafiguera i el Boixader. Al centre i dalt de les muntanyes, Sant Martí de Vinyoles

Aquest és el meu paisatge i el lloc on vaig néixer, Sora. Retrobo records de la meva infància en un arbre, una casa, un camí... Un gronxador que ja no hi és, el so de les fulles mogudes pel vent que avui no sento... Presències i absències, tot a la plegada. No és el poble de la meva infància, és un altre, perquè la meva mirada ha canviat. Així i tot, aquest és el meu paisatge i les meves arrels que conformen, inexorablement, part de la meva identitat. 

12 comentaris:

  1. El paisatge ha canviat, com ho fem tot nosaltres... però l'essència hi persisteix !
    Un lloc ben bonic ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Artur, també nosaltres canviem hi veiem amb nous ulls el paisatge.

      Elimina
  2. Heràclit i el riu que no és el mateix riu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els rius, les pedres, la terra, nosaltres... mai som els mateixos. Tot flueix.

      Elimina
  3. La nostra mirada canvia, i els llocs també canvien. L'estimació pel nostre poble, no sé si també canvia, jo crec que, normalment , creix amb els anys...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les arrels són més profundes a mida que creixem talment com els arbres.

      Elimina
  4. El teu poble és un poble immers en un paisatge preciós...Segur que ets tu, gràcies a ell,
    que l'entorn ens condiciona i quan és així d'esplèndid, és una bona influència...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
  5. El verd, sempre el verd!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un verd que varia a cada estació, com les nostres vides.

      Elimina
  6. La terra sempre acaba cridant!

    ResponElimina