12 de febrer del 2017

Esqueix de claustre

Claustre del monestir de Sant Pere de Casserres

Esqueix de claustre

Esqueix de claustre:
els falciots indemnes
són els solistes
de l'exili de l'heura
quasi perduda.

Joan Ignasi Elias i Cruz

12 comentaris:

  1. Un claustre de butxaca. Petit i polit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el pot petit és on hi ha la bona confitura.

      Elimina
  2. Per petit que sigui fa la seva funció, és bellíssim.

    ResponElimina
  3. Que bonic el vers "Esqueix de claustre”. Millor fotografia no li podies trobar: un claustre petit, un bocí de claustre petit, que ha crescut de nou, en una altra època, per fer-se conplet, en la seva mesura i intimitat. Un lloc estimat per mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un claustre que es fa estimar en un espai privilegiat.

      Elimina
  4. Quina meravella de claustre. Mira que m'agraden els claustres, són espais acollidors de mena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ho semblen, un espai que t'acull.

      Elimina
  5. Un claustre molt bonic, petit però molt endreçat...Aquí hi he anat un parell de vegades!!!
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petit i endreçat em semblen dos bons adjectius.

      Elimina
  6. Petit, però que força i seguretat transmet, però el millor és que aquesta força no és violenta, sinó que alhora tranquil·litza.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un espai tancat i obert alhora que convida a la meditació.

      Elimina