8 de febrer de 2017

Vaig sortir de la cova

Cova Simanya, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

És a perdre'm que vaig sortir
de la cova, sense mirada.
Ara sóc temple de rosada
i Orió ja fa part de mi.

Joan Vinyoli
poema XI (fragment) dins Cants d'Abelone

16 comentaris:

  1. Com sempre, imatge i poema fent un tot.

    ResponElimina
  2. Una cova preciosa...Si t'hi perds, segur que només escoltaràs el silenci i la remor de l'aigua! I la tenim ben a la vora!
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és una cova amb encant. Sembla ser que va ser habitada en l'edat prehistòrica. A dins s'hi està a ras i amb una bona temperatura.

      Elimina
  3. Hi ha maneres de perdre's ben atractives... quin poema més bonic i més encertat per a la teva foto. M'encanta aquesta cova, la seva entrada té una forma molt bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una entrada molt bella amb aquest contrallum. El poema de Vinyoli és també un cant molt bell.

      Elimina
  4. Quina fotografia més espectacular, sembla que en travessar la sortida cap a fora naixeràs al món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sortir de la cova i redescobrir el món és una metàfora que parla de la nostra vida.

      Elimina
  5. Un camí de llum. Des de la fosca entranya de la terra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un camí cap a la llum, cap a la renovació i el renaixement.

      Elimina
  6. Quina imatge més preciosa, Consol. Quins colors, quina llum!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de la foscor de la cova es veu la la llum com un prodigi. Gràcies, Glòria.

      Elimina
  7. quina bellesa de cova .....maridatge perfecte amb el poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfreelang. La cova és certament bella.

      Elimina
  8. És curiós, jo diria que de perdut se n'és dins de la cova. "La seguretat és incompatible amb un alt interès", deia Forster. L'aigua és un valor afegit en la cova que retrates.

    ResponElimina
  9. Tens raó Helena, una cova com aquesta, d'uns 400 metres de galeries, té moltes bifurcacions que es converteixen en laberints. A Simanya han trobat restes que demostren que estava habitada en la prehistòria i creuen que això és degut en part a que disposava d'aigua.

    ResponElimina