Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t'obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.
Joan Vonyoli
Cap a les deus (fragment)
Cap a les deus dels Déus.
ResponEliminaA l'Olimp, la morada de tots els déus.
EliminaAtrapem un trosset de la tardor que ens queda.
ResponEliminaQueden poques fulles dalt dels arbres, les últimes, les més resistents i fortes.
EliminaEsprement els colora de tardor...
ResponEliminaSí, els colors com les fulles volen amb cada ventada.
EliminaLa tardor es va suaument i sempre tinc la sensació que no mor fins a les primeres gelades.
ResponEliminaSempre en resta alguna, persistent, dalt de l'arbre nu.
EliminaEn caure totes les fulles, les branques nues sembla que ja estan amanides per acollir-ne de noves i tendres.
ResponEliminaDesprendre's de tot per poder tornar a acollir i a reviure.
EliminaL'hivern són les deus d'on provenim.
ResponEliminaL'hivern, on tot calla per tornar a renéixer.
Elimina