16 de desembre de 2016

Com la mar sota el sol


Vosaltres no sabeu
                                        què és
                                                                                     guardar fustes al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
-que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

Joan Salvat-Papasseit
Nocturn per a acordió (fragment)


14 comentaris:

  1. Què faríem sense la proximitat del mar?
    Què faríem sense la ploma d'en J.S. Papasseit?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin plaer i quin privilegi és ser al costat del mar, el nostre mar! Quin plaer i quin privilegi són els poemes de Papasseit, el nostre poeta!

      Elimina
  2. El mar, com una font de vida més elemental, propera, corporal.
    Papasseit com aliment per a la vida cultural, mental, espiritual.
    Fonts de vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del mar va sorgir tota la vida, és la nostra deu. Papasseit és un luxe per a la nostra ànima. Fonts de vida i de plaer.

      Elimina
  3. Tots els matins corro amb bicicleta vorejant el mar, de tant en tant m'aturo per contemplar-lo i cada dia em sorprèn en alguna manera.
    La primera vegada que vaig escoltar a Serrat en "Res no és mesquí", em va emocionar tant que ràpidament vaig anar a comprar un llibre de poemes de Salvat-Papasseit.
    Ara mateix torno a escoltar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comparteixo la teva emoció pel mar i per Joan Salvat-Papasseit. Per sort nostre hi ha cantants que l'han reivindicat i l'han donat a conèixer.

      Elimina
  4. un plaer total la foto i elss mots del gran Papasseit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plaer, les teves paraules.

      Elimina
  5. La mar sota el sol... no es pot demanar més. Jo demanaria tenir la mar a la vora per poder-la veure a tothora. Jo no tinc la sort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sentir el sol a la pell mentre contemples el mar i escoltes la seva remor és tot un privilegi.

      Elimina
  6. A la mar sota el sol no li calen veles com a un cel estrellat no li cal la lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però tard o d'hora ens ve el desig de navegar.

      Elimina
  7. Veig el teus últims posts, que són preciosos, i que m'havia perdut. Últimament mai trobo el moment de connectar-me a la xarxa.
    Combines amb gran encert les teves precioses fotografies amb textos i fragments de poemes molt ben trobats, Consol. Sempre és un plaer visitar-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules, Glòria. Segurament tu ho fas millor i poses el poema sencer però jo pretenc ressaltar una de les imatges que ofereix el poema i per fer això em van millor els fragments, a vegades, amb un vers n'hi hauria prou.
      Et felicito perquè has fet un arxiu poètic envejable.

      Elimina