Sora
La roba estesa dóna un punt de color a tot el fons de tonalitats verdes. Una mà cuidadosa ha penjat la roba de la millor manera: primer els llençols, després les tovalloles i els pantalons, i per últim la camissa d'estiu. Els colors, torrats amb un punt de vermell, s'anticipen als colors de la tardor. Tot és precís i manté una harmonia amb el seu entorn.
L'arbre aixopluga
la vida quotidiana.
Pels ulls, un gaudi.
Carme Rosanas
Hi ha persones que fins i tot per estendre la roba cuiden l'estètica.
ResponEliminaI tu Consol, l'has captat artísticament.
Sí, hi ha persones així, curoses amb cada cosa que fan.
EliminaGràcies, Xavier, les persones mai deixen de sorprendre'm.
Això de penjar la roba en un cordill al mig del camp és molt ianki, no?
ResponEliminaNo sé què fan els iankis però en els pobles de Catalunya la roba sempre s'ha estès la roba en un cordill. Cal dir que aquest és el jardí de la casa.
EliminaM'agrada la roba estesa, no es pot negar que aquí hi fa ben bonic...
ResponEliminaL'arbre aixopluga
la vida quotidiana.
Pels ulls, un gaudi.
Ara a la ciutat i amb les secadores ja no s'estèn la roba al sol però segurament és la manera més higiènica que hi ha.
EliminaMoltes gràcies pel teu poema, Carme.
a casa deien: shhh que hi ha roba estesa.....i també en deien de tots colors, suposo
ResponEliminaÉs curiós veure com els adults es posen d'acord en una consigna, que té un significat ocult, per tal que els infants no sàpiguen de què es parla. És com una mena de pacte per protegir-los.
EliminaSembla que la mà de qui ho ha estès ho ha fet amb cura, com qui pinta un quadre.
ResponEliminaÉs sorprenent veure que la nostra manera de fer queda reflectida en cada cosa que fem talment com si anéssim deixant la nostra petjada a cada pas.
EliminaSón com versos esperant el vent de l'art.
ResponEliminaÉs cert, fan pensar en les pregàries budistes esteses al vent.
Elimina