22 d’octubre de 2016

Mirall de plom


Mirall de plom
s'estira el mar opac
s'esquincen les esperes.

Albert Ràfols Casamada
Roc de mestral (fragment)

8 comentaris:

  1. Quina llum més especial.
    Sembla que hagués estat abans la fotografia que el poema, però no és possible...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, una fotografia feta a mida pel poema.

      Elimina
  2. Molt sovint penso el que diu en Xavier. No només avui. Saps trobar unes imatges perfectes als poemes. Increïblement compassades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. A vegades passa que podríem trobar moltes imatges diferents que encaixen bé amb un poema. En aquest cas, vaig fer la fotografia fascinada per la llum tan especial que hi havia en aquell instant i l'atzar va fer que trobés un poema que describís tan bé aquella sensació viscuda.

      Elimina
  3. Completament d'acord amb tots dos.

    ResponElimina
  4. "s'esquincen les esperes", no hi ha molt a esperar d'un dia així de trist.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi resta una escletxa de llum, plomíssa potser, però llum que ens acompanya.

      Elimina