29 de febrer del 2016

Sortir a caminar

Passeig fluvial, Granollers

Hi ha petits canvis que fan grans millores. Aquest és el cas del passeig fluvial a la vora del Congost. A finals dels anys 90 algú se li va acudir que es podria planificar una zona de passeig a les dues bandes del riu. I a més, la idea es va compartir entre els diferents ajuntaments per on passa el riu. Avui s'ha convertit en una gran zona d'esbarjo on sovint trobem a caminants, corredors, ciclistes i, fins i tot, algun treballador que aprofita el camí per anar a la feina. 

20 comentaris:

  1. Algú un cop va fer un gran descobriment. Si dónes a la gent un lloc per passejar, la gent passeja, tu. I s'agraeix tenir entorns així, per anar a estirar les cames. Segur que els runners també n'estan més que contents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tens raó. Ho he dit així perquè sovint, amb tants tecnòcrates com hi ha, els costa molt descobrir la sopa d'all. A Granollers hi ha molta gent que corre, fins i tot hi ha grups de corredors que es troben cada dia.

      Elimina
  2. Sí, és impressionant com la gent sabem aprofitar i gaudir dels espais que se'ns ofereixen. A qualsevoll lloc on es pot passejar i gaudir de la natura... hi ha sempre munió de gent. Algun dia m'hi aproparé. Sembla molt agradable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la gent li agrada sortir de casa i posar-se a caminar sense haver d'agafar el cotxe i sense risc de perdre's pel camí. El riu Congost s'ha regenerat molt els darrers vint anys.

      Elimina
  3. Passejar, una manera de compartir en la conversa a la llum dels elements. És bo descobrir llocs nous on exercitar esperit i cos.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si són llocs propers a casa teva, te'ls fas una mica teus. Caminar és bo pel cos i l'esperit.

      Elimina
  4. És com el camí de la Síquia a prop de Manresa, tot un goig de caminar envoltada de natura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una gran inversió recuperar els rius i fer-los propers a la gent.

      Elimina
  5. És una bona notícia i una sort tenir els marges del riu adequats per passejar. Com van fer al Besòs, a Sant Adrià, prop de la desembocadura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans de l'AVE es podia anar des de Granollers a Barcelona a peu vorejant el riu. Conservar els espais naturals i fer-los assequibles a la gent és també una manera de sensibilitzar a la gent de la seva importància.

      Elimina
  6. Realment és una gran cosa aprofitar les possibilitats d'esbarjo que ens ofereix la natura...Caminar és molt saludable i pel que veig , aquí no hi ha gossos ni bicicletes, que t'amarguin el passeig!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha de tot Roser, persones a peu i corrent, bicicletes i gossos. Així i tot, com que és un camí molt llarg, encara és força tranquil.

      Elimina
  7. Qué bonic! I quina enveja ara que no puc caminar perquè estic coixa, trobe a faltar coses tan senzilles com caminar, anar en bici, còrrer... quines ganes tinc d'estar bona ja!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que et recuperis, Ada. Quan ens veiem privats d'alguna cosa és quan més la trobem a faltar.

      Elimina
  8. Jo necessito passejar, si puc tots els dies, després de la caminada em canvia l'humor. Em trobo més lleuger, propens a riure i amb un estat de satisfacció interior que m'ajuda a realitzar més activitats.
    De vegades, aquí baix, a aquestes vies de passeig se les anomena la ruta del colesterol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També em va molt bé caminar, si tinc temps sorto una mica més lluny per passejar pel bosc.
      Aquí alguns també l'anomenen la ruta del colesterol però a mi no m'agrada aquest nom. És un camí que fan persones de totes les edats, i a més té una connotació una mica despectiva, com si les coses que fan la gent gran no tinguessin mèrit.

      Elimina
  9. poder deixar per una estona de trepitjar asfalt és tota una sensació per el cos. Cal trepitjar més terra, això és senyal de respirar millor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no és el mateix l'asfalt que la terra. Necessitem connectar amb la terra i trepitjar-la, ens fa més humans.

      Elimina
  10. Un bon passeig és saludable i molt terapèutic, ens oxigena el cap i la ment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ment i cos van a la plegada i es complementen.

      Elimina