25 de febrer de 2016

Autoretrat


El temps fa que cada racó de la casa digui alguna cosa de nosaltres com si dia rera dia hàgim anat vestint un autoretrat. Potser és aquesta manera de desar les coses, d'haver-les escollit  i després aparellat amb altres distintes per ocupar el seu lloc i només aquell. Potser és l'absència de tot allò que ens hem desprès, de les coses que hi foren i un dia van desaparèixer. Potser és la llum o l'aire que s'hi respira. Sigui com sigui casa nostra és un espai particular on anem escrivint la nostra història.


21 comentaris:

  1. veig que no perdràs el nord fàcilment, eines no et falten

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sovint em plantejo on és el meu nord i per on he d'encaminar les coses. Potser per això necessito tantes eines d'orientació.

      Elimina

  2. Cada cosa vol un lloc i certament els objectes ens retraten i, d'alguna manera intangible, expressen la nostra personalitat.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'espai i els objectes conformen l'escenari on transcorre la nostra vida.

      Elimina
  3. El teu retrat a partir de les imatges: la creativitat, l'ordre, la serenitat i l'austeritat.
    L'observació, l'aire lliure, la curiositat pel món que t'envolta i finalment la intimitat, la lectura, la curiositat interior. Un retrat preciós i acurat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus molt més enllà de les coses i sempre de forma positiva, això és un gran do, Carme.
      En un curs de fotografia vaig descobrir un fotògraf que feia autoretrats a partir dels seus espais i em va agradar molt la idea.

      Elimina
  4. Portes tota la raó Consol. Tot allò que anem deixant, el que conservem, els espais que creem, la llum que seleccionem, els colors ... tot ens va definint el nostre camí.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades triem les coses de forma molt intuïtiva però amb la distància veus que hi havia una raó per fer allò i no una altra cosa.

      Elimina
  5. M'agrada el que dius i descrius Consol. Quan fa molts anys a una casa, no la canviaries per res del món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, t'has fet teu l'espai que habites. Per això quan ens modem cal que passi un temps per poder-te sentir a gust.

      Elimina
  6. El que m'expliquen aquestes imatges de tu és... que tens bon gust lector!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc força iconoclasta en les lectures, tant puc llegir un còmic, una novel·la negra que una biografia o un llibre de ciència divulgativa. Llegeixo molt (en relació a la mitjana).

      Elimina
  7. Ui que ben endreçat que està tot, i no es veu pols per enlloc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Necessito un ordre al meu voltant i, a més, cada cosa té la seva posició precisa. No obstant, si estic concentrada fent un dibuix o alguna cosa manual, m'adono que començo a envoltar-me de tot de coses que es van amuntegant de forma desordenada. Per què deu ser?

      Elimina
  8. He,he, la primera cosa que he pensat en veure les fotos ésque hi trobava a faltar la càmera fotogràfica. Però, clar, si la hi posaves com feies la foto? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No en tinc cap altra. De totes maneres deu ser significatiu perquè sempre he vist les màquines de fotografiar com una eina per fer una cosa i mai he tingut massa interès per la màquina en si mateixa.

      Elimina
  9. Són racons de casa teva? m'agraden ,es veuen molt càlids i amb molta personalitat...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, clar. En aquest cas també influeix que sigui jo qui fa la fotografia.

      Elimina
  10. El teu "Autoretrat" dóna moltes pistes de la teva manera de ser. La Carme, com a bona psicòloga, ho ha sabut interpretar, crec de correctament. De la teva vessant artística, de la que tots en som admiradors, ja n'érem coneixedors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que no mereixo tants elogis, pensa que tots tenim moltes cares i sempre són possibles altres retrats.

      Elimina