12 de febrer del 2016

Només la llum

Delta de l'Ebre

Només la llum, la llum i jo. I una llesca de terra que separa el cel de les aigües enmig d'una boirina tornassolada. Record dels meus records.  

12 comentaris:

  1. Lírica la foto, líric el teu text.

    ResponElimina
  2. Anava a dir que la imatge tenia màgia... i en llegir l'Helena, m'han vingut ganes de copiar-me i dir: Màgia a la imatge, màgia a les paraules...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llum crea instants màgics on tot és possible.

      Elimina
  3. I pensar que tot això podria desaparèixer, i amb això tantes paraules boniques i imatges precioses...

    ResponElimina
  4. Pots prescindir del "només".
    La llum és molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llum és el principi i l'essència de totes les coses.

      Elimina
  5. El cel i el mar s'identifiquen tant, que si donéssim la volta a la foto ningú ho notaria, no se sap què es reflecteix en què...
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cel reflecteix l'aigua, una bonica metàfora.

      Elimina
  6. Moments com aquest, d'una bellesa tan aclaparadora, fan pensar l'important que és conservar-la, preserva-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt important, l'hem de conservar.

      Elimina