14 de febrer de 2016

El sol esquitxa d'or

Delta de l'Ebre

el sol esquitxa d'or,
camí cap a la posta,
la breu seguretat
dels vidres que em limiten
el fràgil horitzó de cada tarda.

Francesc Garriga Barata
Dins Els colors de la nit

10 comentaris:

  1. Una tarda que no veurem mai més, però que ens deixa el record de la seva llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ser efímer és el seu valor i ens alerta per estar atents.

      Elimina
  2. El sol esquitxa més que mai d'or a la tarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En fràgil harmonia entre el blanc i el negre.

      Elimina
  3. Realment no n'hi ha cap de repetida, de posta de sol, per això val la pena que cada dia dediquem una estoneta a contemplar-la...Aquesta teva és gairebé d'or blanc!
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el fràgil horitzó de cada tarda.
      Bona setmana, M. Roser.

      Elimina
  4. Aquest fràgil horitzó de cada tarda, sempre igual, sempre diferent, sempre indescriptible.
    Una imatge val més que mil paraules, i si és de tanta bellesa com la teva fotografia té un valor afegit.
    Gràcies, per compartir bellesa, Consol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que contemplar quelcom bell alimenta el nostre esperit i ens conforta. No et sembla?
      Gràcies a tu per les teves paraules, Glòria

      Elimina
  5. Una de les moltes coses que em sedueix del teu blog, és aquest acord quasi perfecte entre imatge i text... És preciós...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buscava un poema per aquesta imatge i em va agrada molt "el fràgil horitzó de cada tarda" de Francesc Barata. M'agrada la seva manera sintètica de dir les coses.

      Elimina