Des de Montserrat mirant cap el mar
Aurora
He vist al lluny la serra blava
desemboirar-se lentament,
davant la nit que es retirava
cap a les coves d'occident.
L'extrem d'una ala de l'aurora
vermellejava en el cel gris,
mentre el seu cos encara jeia
mig enfonsat en el mar llis.
Joan Vinyoli
Preciós!!! Tot, la lluna, amb el costat no il·luminat que es veu malgrat tot, la foto i el poema, que sempre fa de bon recordar, té una musicalitat que m'agrada molt...
ResponEliminaA trenc d'alba, quan tot és possible.
EliminaSi la (esplèndida) foto és molt recent, gairebé ens trobem a Montserrat, Consol.
ResponEliminaÉs molt recent, és d'ahir mateix. Potser ens vam trobar i tot.
EliminaGairebé. Nosaltres hi vam estar tots els dies entre el 30 de desembre i el 3 de gener.
EliminaLluna minvant, sol que creix.
ResponEliminaEs saluden i cadascú segueix el seu camí.
EliminaUna foto preciosa, acompanyada d'un poema també molt bonic...Us admiro a tots els qui feu fotos a trenc d'alba, jo les faig al capvespre!!! Ahir a la vesprada, vaig veure també aquesta lluna minvant( gep a llevant)
ResponEliminaPetonets, Consol.
També es poden veure els dos. Fa uns dies que el cel està magnífic.
EliminaBon cap de setmana, M. Roser.
Ai, que capritxosa és la lluna: ara minva, ara creix...i que bonica!
ResponEliminaExcel·lent fotografia, i el poema molt ben triat.
Tot gira, tot està en moviment constant.
EliminaEn aquest cas, primer va ser la fotografia i després vaig triar el poema. Vinyoli sempre és un bon recurs.
De vegades val la pena matinar només per trobar colors impensables al cel, com aquests...
ResponEliminaSí, val la pena veure sortir al sol. És un moment màgic.
EliminaUn preciós poema de Vinyoli que desconeixia… Gràcies, Consol! I la foto és també esplèndida: permet veure aquests matisos de la llum creixent enmig de la foscor i aquesta lluna "com grill de taronja" penjada dalt del cel… Moments màgics. Ahir al vespre també en vaig fer una però no va quedar gaire bé. La tinc guardada al disc dur de la memòria.
ResponEliminaVinyoli és un pou de sorpreses. Les millors fotos són les que hem guardat directament a la nostra memòria.
Elimina