Parlem de les nostres coses mentre fem el camí dels plàtans. Ells, esvelts i majestuosos, ens acompanyen el pas. Cau una fulla, la collim i alcem el cap. Des de dalt de la capçada, ens saluden.
Quanta calma i bellesa encomanen aquests passeig i les teves paraules. Una bona lectura com aquesta, curta i poètica, rebaixa l'estrés, i darrerament això és convenient.
Calma, molta calma, que no per cridar més és té més raó. Ens cal retornar als orígens i a fixar-nos en les petites coses que són les que realment importen.
Molt poètic l' escrit i la foto...És una delícia passejar per aquests camins de tardor , envoltats d'ocres a banda i banda i amb alguna fulla per barret, de tant en tant...Sents una sensació de pau i serenor! Petonets, Consol.
Tinc pels plàtans un afecte especial. Eren els arbres del meu carrer i recordo que bé m'ho passava de menuda quan les fulles encatifaven les voreres aixafant-les o escampant-les a puntades de peu. Els hi fet un poema.
La mirada se'n va, gairebé sense voler, cap a la presència humana. Per molt petits que els veiem, queden sobredimensionats. Devem tenir una predisposició innata a veure als nostres semblants. Bon diumenge, Jordi.
Costa molt de trobar aquestes "avingudes" entre plàtans. Abans eren molt comunes a les carreteres però es veu que feien nosa als cotxes. Aquesta que fotografies és bellíssima! I sí, calma i serenor ens fan molta falta… Gràcies per regalar-nos-en una mica, Consol!
Gràcies a tu per contemplar-la. Sí, a vegades passa que allò que una generació construeix amb bon seny i esforç, la següent generació destrueix perquè li fa nosa. Quan ens n'adonem gairebé no queda res. Els camins de plàtans són bells i fariem bé en conservar.
Quanta calma i bellesa encomanen aquests passeig i les teves paraules.
ResponEliminaUna bona lectura com aquesta, curta i poètica, rebaixa l'estrés, i darrerament això és convenient.
Calma, molta calma, que no per cridar més és té més raó. Ens cal retornar als orígens i a fixar-nos en les petites coses que són les que realment importen.
Eliminaun caminar plaent i amb ganes de que no acabi.
ResponEliminaPer assaborir-lo a cada pas.
EliminaMolt poètic l' escrit i la foto...És una delícia passejar per aquests camins de tardor , envoltats d'ocres a banda i banda i amb alguna fulla per barret, de tant en tant...Sents una sensació de pau i serenor!
ResponEliminaPetonets, Consol.
És un camí per respirar a ritme del pas. Només respirar.
EliminaBon cap de setmana, M. Roser.
Tots els camins acompanyats d'arbres són bellíssims, i no n'hi ha gaires.
ResponEliminaA l'hivern t'obren clarianes per on entra la llum i a l'estiu et fan ombra. A la tardor omplen el paisatge de colors.
EliminaTinc pels plàtans un afecte especial. Eren els arbres del meu carrer i recordo que bé m'ho passava de menuda quan les fulles encatifaven les voreres aixafant-les o escampant-les a puntades de peu. Els hi fet un poema.
ResponEliminaMereixen un poema. Jugar amb fulles és un plaer que tenim molt a l'abast. És una d'aquestes coses que oblidem quan ens fem grans.
Eliminabellíssima imatge del camí entre els plàtans.....tardor i tendresa
ResponEliminaLa tardor té un aire de recolliment i de silenci.
Elimina
ResponEliminaLa perspectiva i dues figures allunyant-se. Quanta proximitat a tocar de la mirada.
Abraçades, des de El Far.
La mirada se'n va, gairebé sense voler, cap a la presència humana. Per molt petits que els veiem, queden sobredimensionats. Devem tenir una predisposició innata a veure als nostres semblants.
EliminaBon diumenge, Jordi.
Aquests camins sempre sedueixen... Camins i plàtans com uns amics més que ens acompanyen i fan l instant bonic.
ResponEliminaL'escenari on passen les coses influeix en la conversa. Fem bé en buscar entorns bells per estar junts.
EliminaCosta molt de trobar aquestes "avingudes" entre plàtans. Abans eren molt comunes a les carreteres però es veu que feien nosa als cotxes. Aquesta que fotografies és bellíssima! I sí, calma i serenor ens fan molta falta… Gràcies per regalar-nos-en una mica, Consol!
ResponEliminaGràcies a tu per contemplar-la. Sí, a vegades passa que allò que una generació construeix amb bon seny i esforç, la següent generació destrueix perquè li fa nosa. Quan ens n'adonem gairebé no queda res. Els camins de plàtans són bells i fariem bé en conservar.
EliminaAquesta foto aporta pau. Passejar-se per aquí deu ser una delícia.
ResponEliminaSí, passejar tranquil·lament per un paisatge bell ens aporta pau. És ben senzill i no sempre ens n'adonem.
EliminaOn són els plàtans? La fruita vull dir
ResponEliminaEls plàtans que busques es troben en una planta herbàcia anomenada bananer. No és ni un arbre ni un arbust.
EliminaEl fruit dels plàtans no és comestible.