Cripta de la Colònia Güell d'Antoni Gaudí
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.
I escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.
Cançó a Mahalta (fragment)
Màrius Torres
D'aquí poc anirem a visitar-la, me n'has fet venir ganes.
ResponEliminaJa em diràs què t'ha semblat.
EliminaEn llegir-ho m'ha vingut la música de l'adaptació que en va fer Lluís Llach.
ResponEliminaUn bell i romàntic poema, amb la tristesa de l'amor impossible, una esplèndida cançó i una fotografia lluminosa.
Sí, en Llach hi va posar solfa. Els poemes de Màrius Torres denoten sensibilitat i elegància.
EliminaGran Màrius Torres. Jo em canviaria per ell.
ResponEliminaCadascú té el seu propi estil.
EliminaUna meravella... Sempre commou. Molt ben il·lustrat el poema, Consol!
ResponEliminaUn poema que et commou i que et porta al record i l'anyorança.
EliminaNomé veure el vitrall ja he pensat, mira la Colònia Güell...Una finestra magnífica per fer costat a aquest també magnífic poema...
ResponEliminaPetonets, Consol.
El vitrall és magnífic i té unes formes espontànies i juganeres.
EliminaBon cap de setmana, M. Roser.
Malenconia, tristesa i paraules ben trobades: meandres grocs de lliris.
ResponEliminaEl color dóna vida al poema.
EliminaM'ha fascinat la teva fotografia. Bellíssima, quin esclat de color i llum!
ResponEliminaMagnífica companya de l'exquisida poesia de Màrius Torres.
Gràcies, Glòria. Màrius Torres té una veu profunda i elevada.
Elimina