16 d’agost de 2015

Mirador

Mirador des de Tofana, Dolomites

És un privilegi poder contemplar tanta bellesa des d'un cim. Sents que la terra és viva i s'ha anat modelant a poc a poc amb el temps. Que les forces de la natura són poderoses i que en certs indrets mostren tot el seu esplendor. La meva mirada es perd enmig del laberint de cims encrespats que s'alcen per tot arreu. 

12 comentaris:

  1. Ens adonem de quan petits som, davant de la immensitat

    ResponElimina
  2. Les grans muntanyes verdes són precioses, però aquests gegants de pedra, també ens deixen bocabadats...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pedres gegantines modulades amb el temps.

      Elimina
  3. Aquestes imatges són espectaculars, hipnòtiques. I sé de bona tinta que les fotos, encara que siguin bones com les teves, mai fan justícia al que veuen els ulls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, quan hi som podem contemplar-les amba tots els nostres sentits i sentir el fred, el vent, la llum.

      Elimina
  4. Quin mirador més privilegiat!!! Un plaer de veure'l, encara que sigui en foto...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les imatges són com uns apunts de la nostra vivència.

      Elimina
  5. Impressionant! Tanta bellesa fa respecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, admiració i respecte.

      Elimina
  6. No em fas enveja! Jo aquestes vacances també he fet muntanya, els Pirineus Aragonesos, que tampoc estan malament, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que no, els Pirineus són màgics i molt nostres.

      Elimina