Mirador des de Tofana, Dolomites
És un privilegi poder contemplar tanta bellesa des d'un cim. Sents que la terra és viva i s'ha anat modelant a poc a poc amb el temps. Que les forces de la natura són poderoses i que en certs indrets mostren tot el seu esplendor. La meva mirada es perd enmig del laberint de cims encrespats que s'alcen per tot arreu.
Ens adonem de quan petits som, davant de la immensitat
ResponEliminaSom fràgils com el vent.
EliminaLes grans muntanyes verdes són precioses, però aquests gegants de pedra, també ens deixen bocabadats...
ResponEliminaPetonets, Consol.
Pedres gegantines modulades amb el temps.
EliminaAquestes imatges són espectaculars, hipnòtiques. I sé de bona tinta que les fotos, encara que siguin bones com les teves, mai fan justícia al que veuen els ulls.
ResponEliminaÉs cert, quan hi som podem contemplar-les amba tots els nostres sentits i sentir el fred, el vent, la llum.
EliminaQuin mirador més privilegiat!!! Un plaer de veure'l, encara que sigui en foto...
ResponEliminaLes imatges són com uns apunts de la nostra vivència.
EliminaImpressionant! Tanta bellesa fa respecte.
ResponEliminaBen cert, admiració i respecte.
EliminaNo em fas enveja! Jo aquestes vacances també he fet muntanya, els Pirineus Aragonesos, que tampoc estan malament, eh?
ResponEliminaSegur que no, els Pirineus són màgics i molt nostres.
Elimina