23 de juny de 2013

Ombres

                                                                                                                                                      Palou.

Hi ha un espai de temps, entre el dia i la nit, en que la llum s'esvaeix i les ombres s'allarguen i empal·lideixen tots els colors. Calladament dibuixen un nou paisatge en clar-obscur.

10 comentaris:

  1. …i a dalt de tot, s'insinua la lluna...

    ResponElimina
  2. I la lluna serà el far del nou paisatge.

    ResponElimina
  3. L'avanç de les ombres és una altra cosa que podria fer por, però ja saps que el dia següent torna a sortir el sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la nit també se l'ha de conèixer. Si ets al camp descobreixes que la nit està plegada de sons i té la seva pròpia música. I també es pot mirar al cel i veure més enllà de la nostra terra.

      Elimina
  4. És curiós, però malgrat hi hagi igual sol i ombra, l'alba no és igual que el capvespre, al matí té color d'alegria del dia que comença i al vespre, d'enyor del que ja hem viscut...
    Bona revetlla, Consol, LLástima que els núvols no ens deixaran gaudir de la lluna plena de la nit més curta de l'any!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, produeixen sensacions diferents: quan el dia comença el sol, t'omple d'energia; quan el sol declina, et prepara pel descans.
      La revetlla no ha deixat veure la lluna però ha portat l'encís del foc.
      Bon matí de Sant Joan, M. Roser.

      Elimina
  5. LLum de capvespre, ombres tímides.
    I la lluna esperant el moment de lluir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonic, Glòria.
      Bon dia de Sant Joan.

      Elimina
  6. Entre la claror i la tenebra hi ha la tènue línia que separa la matèria de la forma...

    Felicitats pel teu bloc tan bonic!

    ResponElimina
  7. Una imatge molt poètica, Jordi.

    ResponElimina