5 de juliol de 2015

Mural a la porta de la fonda

Mural (fragment) d'Agnès Bordas a la porta de la Fonda Europa, Granollers.

Potser qui crea objectes bells ho fa com aquell que llença una botella al mar, no sap si algú la trobarà ni si sabrà desxifrar el misteri que conté. Potser qui ho fa l'omple l'acte de crear per crear, el procés que ha recorregut, el temps que hi ha dedicat, la seva càrrega simbòlica i personal. Potser la bellesa està en els ulls que els contemplen.

20 comentaris:

  1. Això diuen , que la bellesa és als ulls de qui contempla alguna obra...
    Aquest mural és preciós, segur que tothom que hi passa pel davant se'l mira!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que tothom es miri el mural, segurament aquesta imatge és poc coneguda. Anem massa de pressa sense parar esment en les coses que ens envolten.
      Bona tarda, M. Roser.

      Elimina

  2. Sempre m'ha agradat llençar ampolles a la mar amb manuscrits poètics a interpretar per uns altres ulls.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una idea molt romàntica, jo també ho faig.
      Abraçades, Jordi.

      Elimina
  3. Sóc dels que crec que la bellesa comença per com ho viu el mateix creador. Crec que ell ha d'estimar la seva obra, defensar-la més enllà de si agrada o no. Si un creu en el que fa, segur que serà bell als ulls d'algú altre.
    El mural, per cert, és molt bonic.
    Abraçades, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, es nota quan algú fa alguna cosa per agradar, perquè és del gust de molta gent. Els creadors no segueixen modes sinó el seu instint i el seu sentiment, això els dóna la força.
      Aquest mural també m'agrada i fa referència a la història de la fonda.

      Elimina
  4. L'ar a vegades és trobar una imatge allà on no l'esperes.
    I si és bella, com la d'aquest mural, és més plaent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'art ens arriba perquè ens sorprèn i ens commou. I si és bella, és més plaent.

      Elimina
  5. Només amb el detall de no deixar la rajola nua, ja ens parla de la delicadesa de l'artista, obtenim un disseny únic i exclusiu, un trosset d'art on abans no hi havia res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas, el fet que el mural sigui de rajola és molt adient perquè segueix una tradició i alhora innova amb un dibuix i uns colors molt actuals.

      Elimina
  6. Creació i interpretació es necessiten mútuament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tota creació necessita d'una mirada externa que li dóna sentit.

      Elimina
  7. Potser la bellesa és a tot arreu, als ulls, a les mans i al cor de qui ho crea i també als ulls i al cor de qui la mira... pe`ro sempre cal mirar, si no mirem, la bellesa no existeix per a nosaltres.

    Aquest mural és preciós i segur que molta gent no l'ha vist mai, tot i haver-hi passat per davant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sàbies paraules, Carme.
      Molts passen per davant la bellesa sense veure-la.

      Elimina
  8. Un mural molt bonic, bell, i enriquit alhora pels ulls que el miren i l'aprecien (i el fotografien ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. De fet la mirada hi és molt present en aquest mural, els joves es miren tot sentint-se.

      Elimina
  9. Cert, la bellesa està en els ulls que els contemplen. I els teus estan avesats a descobrir-la i a fotografiar-la.
    Gracies, per compartir-la!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. Cal estar atents per no passar de llarg, si sabem mirar trobarem bellesa al nostre voltant.

      Elimina
  10. La màgia d'una bona fotografia és això, saber mirar i no passar de llarg.
    Un mural preciós, al meu gust.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  11. Aí, jo també ho crec, preciós!

    ResponElimina