8 de març del 2015

Dia internacional de la dona


Avui és el dia internacional de la dona treballadora. Els mitjans de comunicació ens recorden que està discriminada per raó de sexe en el món laboral. És un fet que visc com a dona des que vaig començar a treballar. Jo ho recordo cada dia, no un cop a l'any, però benvingut sigui si apareix a les notícies.

Portem tants anys parlant del mateix sense que es produeixin canvis significatius que em fa pensar que no hi ha gaire interès en canviar la situació. També penso que en el discurs sobre el tema, a vegades es parla de les dones com si fossim un col·lectiu minoritari. Fàcilment s'oblida que som la meitat de la població i, per tant, som tant minoritaris com ho són els homes.

Crec que no hi haurà més canvis si no es comença a redefinir el rol dels homes en la societat i a revisar en profunditat què significa ser home avui dia. Caldria que els homes es reivindiquessin i volguessin alliberar-se de la càrrega masclista que socialment se'ls ha encomanat. Proposo fer un dia internacional de l'home, del nou home. A veure si així avancem una mica.

A qui li interessi el tema, us recomano que visiteu aquesta adreça. Es tracta d'un col·lectiu d'homes (exclusivament homes) que es planteja el seu rol en una societat igualitària.
Associació catalana d'homes per la igualtat

25 comentaris:

  1. No estaria malament, és una bona proposta la teua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dones hem fet grans canvis en el nostre rol social, caldria que els homes també en facin. Els convé.

      Elimina
  2. Ostres, bona proposta! Alguns homes caurien de cul quan descobrissin que considerem com a "home".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal que s'ho plantegin. El rol de mascle és lamentable.

      Elimina
  3. Ho sento, l'August Garcia ha fet un comentari que se m'ha esborrat involuntàriament i no sé recuperar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva resposta a l'August és:
      La desigualtat per raó de sexe es pot enfocar de moltes maneres. Penso que, en general, les dones hem fet un canvi de mentalitat en les últimes generacions que ha anat influint en el paper social de la dona. Malgrat tot, encara hi ha discriminació. Els homes, quins canvis de mentalitat heu fet referent a vosaltres, els homes?

      Elimina
    2. Hola Consol, no sé si sabré refer del tot el meu comentari… Bé, som-hi! Deia que m'apunto a la teva idea de fer un dia de l'home nou. Que la meva part "femenina" hi està del tot disposada. Sempre he considerat que aquests clixés dels sexes ens han fet mal a tots. Que jo hagi de considerar que la tendresa, la conciliació o la fortalesa interior puguin formar part de la meva part femenina potser vol dir que ho tenim mal entès, que no haurien de ser qualitats femenines -tot i que històricament potser ho han estat- i que millor treballar per un dia del "món nou" on tots, homes i dones, treballem com a persones que som, aportant-hi cadascuna el millor de nosaltres per a construir-lo.
      Cada dia treballo amb els meus alumnes (11-12 anys) perquè vagin reflexionant sobre aquest llast de la discriminació i el rol dels diferents sexes. L'altre dia conversàvem sobre unes estadístiques que demostren que els joves d'avui dia són més masclistes que els seu pares. I jo em pregunto: on són tantes revolucions, tantes lluites per les quals els que ens precediren ho passaren malament, alguns deixant-hi la pell.
      En fi, que celebrem el dia de la dona, com bé tu dius, Consol, cada dia, fins que ja no calgui.
      Una abraçada.

      Elimina
    3. Sí, August, sembla que anem enrera en moltes coses, en drets i en igualtat.
      Gràcies pel comentari.

      Elimina
  4. Consol, malauradament penso que s'han de reivindicar, i molt, els drets i les igualtats de la dona en comparació amb l'home.
    I l'home, indubtablement hi ha de posar molt de la seva part.
    També estic conforme amb les reflexions de l'August. Sembla que alguns joves d'avui són més masclistes que els de fa 30 o 40 anys?
    Cal seguir treballant en favor de la justícia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord en que qui està discriminada és la dona. Però la igualtat de drets ha d'anar acompanyada d'una igualtat en obligacions. La criança dels fills, les tasques domèstiques, fer-se càrrec dels familiars que estan malalts... La dona ha assumit moltes obligacions que s'han de compartir. Durant les últimes dècades, les dones han fet un canvi de mentalitat sobre els seus rols, crec que l'home també els ha de fer.
      És preocupant que alguns joves retornin a uns valors masclistes que semblaven superats.
      És un treball a fer durant els 365 dies de l'any.

      Elimina
  5. El teu post m'ha agradat i m'ha semblat molt bona la teva idea!
    Penso que si que em avançat força, quan esperava el meu primer fill, llavors era una sorpresa d'última hora saber el sexe, desitjava un nen, més que res per que es lliures de totes les traves i submissions que comportava ser dona. La meva mare tenia que firmar els documents de la SEVA empresa sota la frase: CON LA VENIA MARITAL. ¡Toma ya!. Va ser una nena. Ara quan la veig amb una bona feina i segura de si mateixa, amb una relació d'igual a igual amb la seva parella, penso que si que hem avançat. No tant com seria desitjable, però si que hem anat guanyant terreny.
    Potser per això vam repetir amb dues nenes més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que hem avançat, la meva generació no ha tingut les traves per raó de ser dona que la generació anterior.
      S'ha d'avançar més perquè encara hi ha desigualtat i injustícia.

      Elimina
  6. Veus, jo he tingut la sort que en la meva feina mai m'he sentit marginada pel fet de ser dona, però suposo que són poques les feines així d'afortunades...Penso que l'August té raó, celebrar el dia del Nou Mon o de les persones, perquè al cap i a la fi l'han de fer les persones aquest canvi tan urgent...No deixa de ser curiós que quan a les escoles hem fet mans i mànigues per fer fora tanta desigualtat, ara resulta que el jovent d'avui dia ( no tots) continuen amb aquest rol tan desafortunat...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No està marginada a la feina pel fet de ser dona és una gran sort perquè no és freqüent. Hi ha discriminacions camuflades, per exemple: les tasques (o oficis) que majoritàriament són ocupats per dones es remuneren menys d'entrada i, a la inversa; les jornades reduïdes se'ls ofereixen/obliguen a les dones, etc.
      També crec que els canvis els han de fer homes i dones perquè tots som imprescindibles si volem fer un món més just.
      És preocupant l'actitud masclista d'alguns joves. Ens hauria de fer reflexionar, alguna cosa no estem fent prou bé.

      Elimina
  7. Totalment d'acord amb tu, Consol! Un bon recordatori per aquest dia i ens has oferit també una bona reflexió!
    Jo trobe moltes situacions que no m'agraden i he de soportar, o no, perè me les trobe! Encara veig moltes coses que es deurien de canviar, a la feina, a la vida diària, al llenguatge i al tractament entre les persones... Ara que els homes també tenen un greu problema per assimilar tots aquests canvis... Estic amb tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Homes i dones compartim les relacions i els canvis d'un afecten a l'altre. Fa dècades que hem anat fent passos però no s'acaben de consolidar perquè requereix que hi hagi unes noves bases socials que ens afecten a tots.
      Gràcies Ada per la teva visita.

      Elimina
  8. A mi també em prepcupa el tema dels joves adolescents que sembla que tornin enrere. Crec que de la meva generació a la dels meus fills adults de més de 30, hinha hagut una gran millora en els rols, en la comunicació, en les complicitats, en les responsabilitats dels fills... Espero que aquest adolescents no tornin enrere... Hem de seguir educant amb criteris clars sl respecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Educant amb criteris clars i, sobretot, amb models reals clars. Crec que els joves són els primers en detectar quan es diu una cosa i se'n fa una altra. Cal educar donant exemple de respecte i d'igualtat.

      Elimina
  9. Un dia pels homes? Pels homes nous? No, totalment en contra. És completament al contrari. No us quedeu amb les solucions petites, de veritat. El que cal és eliminar aquest maleït dia del 8 de març, perquè ja no calgui commemorar-lo. La meva mare sempre deia que si una cosa, un col·lectiu o el que sigui necessita un dia anual és que està molt malament, i això penso jo. Si les dones necessiten un dia és per culpa de la gran discriminació que pateixen. Deixem-nos de dies per uns i per altres, arreglem-ho! Sous diferents a igualtat de currículum? Denúncia i sanció econòmica important per l'empresa. Assetjament, violació? Castració per aquells que ho facin. Formació des de les escoles en la igualtat, i sobretot a casa, com he llegit en un altre blog avui, no eduquem a nens i nenes, eduquem persones.

    No us emboliqueu en dies i lluites estèrils. Hi ha un problema? Anem a l'arrel, i l'arrenquem. Que tot això que dic no ens ho permet fer el govern que tenim? Doncs voteu opcions que us ho assegurin. Ha arribat el moment de pensar en gran. Quan les dones us heu proposat fer una cosa i no l'heu aconseguit? Quan no heu pogut és perquè els homes no us han deixat, per la força, i menystenint-vos des de petites. Això s'ha acabat, o es pot acabar. Mans a l'obra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord en el fons de la qüestió. Tampoc crec en els dies internacionals. I, sí, la igualtat de gènere encara està molt malament. Per implantar una igualtat real s'ha de fer amb lleis i, si cal, als tribunals. Però no és suficient hi ha d'haver un canvi en els valors i en els rols d'homes i dones. Fa molt temps que les dones reflexionen, lluiten i fan canvis en el rol de les dones.
      Crec que els homes us aniria bé fer una reflexió sobre el vostre rol: què vol dir ser home en una societat no patriarcal. T'adreço per si t'interessa el tema a l'Associació catalana d'homes per la igualtat que té l'adreça: https://homesigualitaris.wordpress.com/
      Sigui com sigui, la justícia i la igualtat, ens afecta a tots i tots l'hem de defensar.

      Elimina
    2. La veritat és que no vull regir-me per cap manifest, ni vull imaginar-me en cap societat que no sigui la de compartir-ho tot entre tots, quan miro una dona hi veig una persona. Pot ser que hi vegi més coses, però davant de tot, hi veig un igual, amb totes les meravelloses diferències que tenim. La diferència existeix, i no és res dolent, és pura biologia. Existeix, però no allà on sempre ens han volgut fer creure. Com també hi ha diferències entre homes, i diferències entre dones, dir que tots som iguals és una bajanada, perquè si ho fóssim seríem robots, i precisament d'això fugim. En definitiva, busco respecte, i per tant, miro de respectar. Quan una dona no em respecta perquè m'acusa de coses que no són certes, m'emprenyo, i odio tant el feminisme com el masclisme. El respecte comença des de baix de tot, no per les lleis. Si tens un fill i li passes tot, però a la filla li fas ajudar a casa, ja hem perdut una generació. Cria persones, i ja tindrem un pas més fet. És la meva idea, i de vegades em sento tan atacat per greuges que no he comès que em defenso sense cap necessitat. Ja sé com estan les coses i lluito a la meva manera per canviar-les aportant normalitat a la relació que tinc amb totes les dones que m'envolten. I això, saps, de vegades implica ser groller amb una dona, igual que ho sóc amb els homes, i no veig per què ha d'estar malament. Sona estrany dit així, però em ve al cap castells, on gestiono un grup gran de persones, i els faig servir per igual, i els tracto igual, en la mesura de la capacitat física de cadascú. M'agrada fotre'ls canya, picar-los una mica, i això ho faig tant amb uns com amb les altres, perquè per mi tots són iguals.

      Bé, divago perquè és molt difícil explicar com visc aquest tema, per mi és tan evident que no ens podem permetre fer diferència de gènere per motius absurds, que m'ofenen alguns atacs que rebem els homes com a col·lectiu. Fem perquè les properes generacions vegin aquest tema amb molta més normalitat, i guanyarem tots.

      Elimina
  10. Reivindiquéssim? M’ho expliques? Si em dius el què hauria de fer llavors ho faig, o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per dir-ho amb poques paraules crec que els homes heu heretat els valors tradicionals d'una societat patriarcal. Moltes dones hem canviat els valors que se'ns atorgàven però, i els homes?
      Com he dit al Xexu, si t'interessa hi ha un col·lectiu d'homes (restringit a homes) que vol treballar per la igualtat replantejant-se el seu rol. L'adreça és: https://homesigualitaris.wordpress.com/

      Elimina
  11. L'altre dia, amb un comentari, em vaig fer conscient que els anuncis de detergents van dirigits exclusivament a les dones, ho havia oblidat de tan corrent com és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, hi ha molts exemples com aquest. Has vist anuncis de colònies? Gairebé no veig anuncis, però si ho faig, és per estudiar-los.

      Elimina